Recitació

Una altra activitat que va durar diversos dies, va consistir en aprendre’s individualment una poesia en català, breu i de memòria, on es valorarà la complexitat d’aquesta. 

El meu poema era d’Enric Casasses anomenat “Declaració”. He sigut la única persona que l’ha recitat, per tant el text escollit ha sigut original. Considero que era un text bastant complex ja que quan el vaig escollir vaig haver de buscar alguna paraula al diccionari. Tot i així, el tema d’aquesta poesia m’agradava molt: tenia un títol suggerent i a més, havia sentit recitar la poesia dins d’una cançó a un cantautor anomenat Miguel Poveda i amb música se’m feia més fàcil d’aprendre la lletra.

La vocalització  està força bé. No veig cap problema en la pronunciació. En alguns moments emfatitzo alguna paraula per a donar-li més importància. (“T’oblido” cada dia vint vegades...)

Pel que fa a la mirada, no puc fer un comentari molt extens pel fet que a la gravació no es veu exactament cap a on miro, però per la meva experiència habitual i fixant-me en els moviments del meu cap del vídeo, es veu que vaig mirant a totes les persones del públic.

El meu to de veu considero que ha estat l’adequat. He sabut dirigir-lo cap al públic sense buscar els extrems de cridar massa o quedar-me curta de volum.

La meva postura durant la recitació és molt simple: no vaig d’un cantó a un altre: estic recta, mirant cap al públic al mateix lloc durant tota la recitació.

De la meva gesticulació destaco la mobilitat que faig dels braços i les mans de manera continuada, els quals reflecteixen una mica d’inquietud i nerviosisme.

Gens bé. M’he posat molt nerviosa i m’han jugat una mala passada. He hagut de demanar de tornar a començar el poema perquè m’he encallat. El segon cop ha sortit “sencer”, però no m’ha quedat com l’havia practicat a casa. De fet, penso que el problema va estar en repetir-me’l les quatre hores abans de la recitació en directe. No repassaré mai més tants cops abans d’alguna exposició davant d’un públic perquè això ha fet que em posés més nerviosa encara, quan ho podria haver fet molt millor.

La primera impressió després d’haver recitat era totalment molt negativa: sabia com ho tenia a casa, com hauria d’haver sortit i per tant, que ho podria haver fet molt millor. Tot s’ha de dir que conforme m’anava mirant el vídeo més i més vegades per fer l’autovaloració seguint les pautes, anava notant una mica de millora, perquè per exemple l’expressió oral, la veu i la mirada no estaven tan malament com em pensava, i l’elecció del tema (si més no, per a mi) em semblava i em sembla interessant i original.

Aquesta autovaloració m’ha servit per a poder veure els meus aspectes positius i negatius en escena, podent així millorar pels pròxims cops o seguir igual de bé en d’altres.
Ha sigut molt positiu perquè moltes vegades, ens quedem només amb la primera impressió i potser ens hem de fixar en molts més temes.

M’ha semblat una activitat (o perquè no dir-ho, un repte) molt interessant.