La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
En aquesta situació, l'ordinador explica els continguts amb una presentació, document de text, vídeo... D'aquesta manera, substitueix al mestre alhora d'explicar. A més, l'ordinador, és capaç de fer el mateix que el mestre, és a dir, a formular preguntes relacionades amb els continguts de l'assignatura. De la mateixa manera, és capaç de captar la resposta del nen i dir si aquesta és correcta o incorrecta (avalua la resposta del nen).
Si aquest nen sap contestar aquesta resposta pot passar a l'altre activitat, l'ordinador és capaç de personalitzar el procés d'aprenentatge del nen conduint el nen a través de les seves respostes cap a unes activitats més fàcils o més difícils.
D'aquesta manera, és fàcil comprovar que un mestre amb una aula amb 25 nens no pugui personalitzar els processos d'aprenentatge, en canvi, d'aquesta manera és possible.
Cal dir també que en determinades situacions és més convenient no utilitzar els ordinadors, ja que hi han continguts que no són adients per a treballar amb aquests programes.
Gràcies a diferents programes es permeten fer aquestes activitats.
Hi ha un programa JClic, que és una manera paradigmàtica de fer que l'ordinador esdevingui el tutor dels infants. És un lloc on diferents mestres han publicat activitats elaborades per ells.
En aquest programa hi trobem 1286 projectes. Podem triar l'àrea, l'idioma, el nivell, i així ens apareixeran els diferents projectes relacionats amb aquestes dades. Podem des de el navegador mateix visualitzar aquesta activitat o la podem descarregar (primer de tot descarregant el programa JClic). També ho podem compartir al blog, facebook...
Poden tenir text, àudio, vídeo.. són molt interessants. Aquest programa registra els intents i els encerts de cada activitat, a partir d'aquest percentatge, l'ordinador és capaç de saber els encerts del nen i fer-li tornar a repetir l'activitat o avançar a d'altres.
Alhora de fer un JClic, hi han dos processos principals: triar quines activitats necessito i en quin ordre vull que apareguin, d'aquesta manera pots graduar el nivell de dificultat de l'aprenentatge. Hi ha molts tipus d'activitats diferents.
La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
En aquest cas, és l'alumne qui dirigeix l'ordinador.
Es basa en el constructivisme (concepció pedagògica), parteix de que el nen interactuant amb el seu entorn construeix coneixement. De la mateixa manera, que hi ha una interacció amb l'ordinador, d'aquesta manera, construeix el seu coneixements.
Si el nen domina la màquina pot anar resolent els problemes per ell mateix.
L'Scratch és un programa que segueix la concepció constructivista, on el nen mana ordres en aquest programa i així crea una interacció amb aquest personatge, vídeos... El nen pot programar com arribar a fer per exemple un dibuix. En aquest programa hi han projectes dissenyats per mestres, joves, grups...
Ens trobem en una comunitat de nens o gent gran de tot el món, podem veure les visites que han tingut aquests projectes, els marcadors (la gent que l'ha agafat per utilitzar-lo), les versions millorades d'aquest activitat, el nombre de persones que els hi agrada... Ens trobem davant d'una web 2.0.
Entren en el programa Scratch i en ell podem programar les accions que pot portar a terme la figureta, en aquest cas, el programarem perquè ens digui: Hola!. També el programarem perquè vagi cap a una direcció, els passos que volem que es mogui, podem afegir sons...
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
En nen utilitzant l'ordinador aprèn els continguts sense que aquest li expliqui. El mestre no li explicaria al nen cap idea, sinó que el nen aprèn a partir de la interacció amb simuladors, i a més l'aprenentatge que fa és un aprenentatge de descoberta, ja que és una reacció causa-efecte. El nen sap que depèn del que faci passarà una cosa o una altre. Relaciona conseqüència amb causa i a partir d'aquí va aprenent.
D'aquesta manera, aprenen maneres de solucionar problemes.
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
L'ordinador és una eina de treball que permet escriure, gravar àudio, editar vídeo, imatges...
Hem de buscar activitats adients per les possibilitats dels nens (interfície), programes més senzills.
Hi ha un punt en el que el nen comença a fer la feina de manera eficaç, d'aquesta manera, es comprova que la feina és farà d'una manera més ràpida i eficient que si no s'utilitzés aquesta eina.
En aquesta situació, l'ordinador explica els continguts amb una presentació, document de text, vídeo... D'aquesta manera, substitueix al mestre alhora d'explicar. A més, l'ordinador, és capaç de fer el mateix que el mestre, és a dir, a formular preguntes relacionades amb els continguts de l'assignatura. De la mateixa manera, és capaç de captar la resposta del nen i dir si aquesta és correcta o incorrecta (avalua la resposta del nen).
Si aquest nen sap contestar aquesta resposta pot passar a l'altre activitat, l'ordinador és capaç de personalitzar el procés d'aprenentatge del nen conduint el nen a través de les seves respostes cap a unes activitats més fàcils o més difícils.
D'aquesta manera, és fàcil comprovar que un mestre amb una aula amb 25 nens no pugui personalitzar els processos d'aprenentatge, en canvi, d'aquesta manera és possible.
Cal dir també que en determinades situacions és més convenient no utilitzar els ordinadors, ja que hi han continguts que no són adients per a treballar amb aquests programes.
Gràcies a diferents programes es permeten fer aquestes activitats.
Hi ha un programa JClic, que és una manera paradigmàtica de fer que l'ordinador esdevingui el tutor dels infants. És un lloc on diferents mestres han publicat activitats elaborades per ells.
En aquest programa hi trobem 1286 projectes. Podem triar l'àrea, l'idioma, el nivell, i així ens apareixeran els diferents projectes relacionats amb aquestes dades. Podem des de el navegador mateix visualitzar aquesta activitat o la podem descarregar (primer de tot descarregant el programa JClic). També ho podem compartir al blog, facebook...
Poden tenir text, àudio, vídeo.. són molt interessants. Aquest programa registra els intents i els encerts de cada activitat, a partir d'aquest percentatge, l'ordinador és capaç de saber els encerts del nen i fer-li tornar a repetir l'activitat o avançar a d'altres.
Alhora de fer un JClic, hi han dos processos principals: triar quines activitats necessito i en quin ordre vull que apareguin, d'aquesta manera pots graduar el nivell de dificultat de l'aprenentatge. Hi ha molts tipus d'activitats diferents.
La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
En aquest cas, és l'alumne qui dirigeix l'ordinador.
Es basa en el constructivisme (concepció pedagògica), parteix de que el nen interactuant amb el seu entorn construeix coneixement. De la mateixa manera, que hi ha una interacció amb l'ordinador, d'aquesta manera, construeix el seu coneixements.
Si el nen domina la màquina pot anar resolent els problemes per ell mateix.
L'Scratch és un programa que segueix la concepció constructivista, on el nen mana ordres en aquest programa i així crea una interacció amb aquest personatge, vídeos... El nen pot programar com arribar a fer per exemple un dibuix. En aquest programa hi han projectes dissenyats per mestres, joves, grups...
Ens trobem en una comunitat de nens o gent gran de tot el món, podem veure les visites que han tingut aquests projectes, els marcadors (la gent que l'ha agafat per utilitzar-lo), les versions millorades d'aquest activitat, el nombre de persones que els hi agrada... Ens trobem davant d'una web 2.0.
Entren en el programa Scratch i en ell podem programar les accions que pot portar a terme la figureta, en aquest cas, el programarem perquè ens digui: Hola!. També el programarem perquè vagi cap a una direcció, els passos que volem que es mogui, podem afegir sons...
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
En nen utilitzant l'ordinador aprèn els continguts sense que aquest li expliqui. El mestre no li explicaria al nen cap idea, sinó que el nen aprèn a partir de la interacció amb simuladors, i a més l'aprenentatge que fa és un aprenentatge de descoberta, ja que és una reacció causa-efecte. El nen sap que depèn del que faci passarà una cosa o una altre. Relaciona conseqüència amb causa i a partir d'aquí va aprenent.
D'aquesta manera, aprenen maneres de solucionar problemes.
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
L'ordinador és una eina de treball que permet escriure, gravar àudio, editar vídeo, imatges...
Hem de buscar activitats adients per les possibilitats dels nens (interfície), programes més senzills.
Hi ha un punt en el que el nen comença a fer la feina de manera eficaç, d'aquesta manera, es comprova que la feina és farà d'una manera més ràpida i eficient que si no s'utilitzés aquesta eina.
No hay comentarios:
Publicar un comentario