Entrada final

Durant el primer semestre del curs a l’assignatura de Gestió de la Informació i TIC, hem tractat diferents temes que hem anat assolint durant les diferents sessions:

Hem tractat eines i programes com:

- Prezi (eina per fer presentacions)

- Google Docs (eina per fer documents)

- Google Reader (eina per a subscriure’s a informació)

- Blogger (eina per a crear blogs)

- Cmap tools (programa per a crear mapes conceptuals)

- Google Sites

- Windows Movie Maker (programa per a crear vídeos)

- Audacity (programa per a crear/editar àudio)

- Gimp (programa per a editar imatges)

- Windows Media Player (programa per a reproduir continguts multimedia)

Tanmateix hem après la diferència entre els marcadors privats (ex. Google Notebook) i els marcadors públics (ex. Delicious).

Hem vist un vídeo sobre els videojocs de l’especialista Marc Prensky.

Hem après què son les metàfores i quins tipus hi ha. A través d'aquestes s'explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador. Aquests models serien l’ordinador com a tutor i d’exemple el JClic, l’ordinador com a alumne i d’exemple l’Scratch,  l’ordinador com a simulador i l’ordinador com a eina).

Com també hem fet una bona ullada a les competències digitals específiques que ha de tenir el mestre en relació a la tecnologia amb els documents de la UNESCO i ISTE.

Se’ns ha ensenyat i insistit sobre la importància de la Blogosfera educativa arran de treballar els blogs col·laboratius.

M’agradaria destacar tres entrades de GITIC del Blog que són les següents:

·         Entrevista a Marc Prensky

M’ha semblat realment molt interessant el vídeo. M’hagués agradat potser mirar-ne’n més, ja que és molt més fàcil entendre les idees que et diuen. A més, l’entrevistat es dóna a entendre amb facilitat i et fa veure el tema dels videojocs d’una perspectiva diferent i positiva envers la tecnologia.

·         Mapa conceptual amb Cmap tools

M’agradaria destacar aquesta entrada pel fet d’haver-me fet tant de servei tant en GITIC com en les altres assignatures. El programa de Cmap tools per crear mapes conceptuals m’ha ajudat molt a estructurar-me les idees d’una manera clara i entenedora. Ha sigut realment un encert aprendre a utilitzar-lo.

·         Vídeos penjats al youtube

També m’ha semblat molt productiu aprendre la sèrie de passos que s’han de fer a l’hora de penjar un vídeo al Youtube havent fet una utilització prèvia del Google Earth i el Windows Media Maker per fer el vídeo i després penjar-lo al Youtube i al Blog.

  

Entrada final

Durant el primer semestre del curs, a l’assignatura de Comunicació Oral, Escrita i Digital, hem tractat diferents temes tant teòrics com pràctics que m’agradaria esmentar breument:

Teòricament, hem tractat:

- Les habilitats lingüístiques (llegir, escriure, parlar, escoltar)

- Quines són les característiques o propietats del text (descriptives o prescriptives)

- Les diferències entre el codi oral i escrit

- Què és la competència comunicativa i de quins components tracta

- Els tipus d’arguments i fal·làcies

- El procés de la composició escrita i les seves parts (planificar, redactar i revisar)

- Què és la descripció i quins tipus hi ha

- Hem mirat vídeos com el de la conferència de Guillermo Orozco sobre la comunicació audiovisual

- Lectura i síntesis de diferents articles

- Cançons, anuncis i poemes visuals que hem hagut d’observar atentament

- A més, hem fet una lectura del llibre “Com parlar bé en públic” el qual posava en pràctica moltes d’aquestes idees.

Així doncs, hem dut aquests conceptes a la pràctica aconseguint, millor o pitjor fer una sèrie d’activitats com:

- Exposició fotogràfica

- Recitació d’un poema

- Treball d’un llibre (Com parlar bé en públic)

- Taula rodona

- Exposició del territori

- Fer el dossier d’aprenentatge

M’agradaria destacar tres entrades de COED del Blog que són les següents:

·                     ·         Mapa conceptual de l'assignatura

Destaco aquesta entrada la qual m’ha ajudat molt a l’hora d’organitzar-me les idees. És un mapa conceptual.

·         Exposició fotogràfica

Aquesta entrada la vull destacar pel fet que, com no hem fet autovaloració d’aquesta activitat, m’agradaria que sabessis que sóc conscient que no vaig fer la presentació gaire bé i que si ho haguéssim tornat a fer m’hauria sortit molt millor. Però només vàrem tenir una oportunitat i d’aquesta vaig aprendre i de ben segur, que em servirà per a millorar si m’hi torno a trobar en un futur.

·         Preparació de l'examen

Amb aquesta entrada, vull fer veure a l’Imma el seu gran treball. Com bé diu el llibre de “Com parlar bé en públic”, és molt millor ensenyar tres coses i ben ensenyades que no pas sis i mal fetes. Et destacaria per aquesta manera de fer i d’ensenyar, i ho considero positiu ja que a l’hora de preparar l’examen, és molt més fàcil aprendre els conceptes.

Preparació de l'examen

Gràcies a les preguntes que ens va facilitar l’Imma, serà més fàcil preparar l’examen. Una de les preguntes tracta de sintetitzar les idees i relacionar-les amb els continguts de l’assignatura d’un dels articles que vam treballar a principi de curs per grups. Així doncs, els sintetitzaré tots set.

Aprendre i créixer

És un article que explica com un nen se n’adona que llegir és com diu el títol, aprendre i créixer. Ell no li trobava cap utilitat, fins que la mestra els ensenya a sentir-se importants pel fet de fer-ho i els fa veure que començar un llibre nou és com començar una nova aventura sense saber on et portarà. L’educació és com un nou llibre que cada any et portarà a una nova aventura.

El regal de la comunicació

Tot i que la societat actual pugui tenir tota la informació a l’abast, s’ha de tenir en compte que la comunicació té diverses limitacions que són la memòria i l’enviament d’informació.  Així doncs, degut a la quantitat i la diversitat, el nostre cervell no dona a l’abast de totes les fonts d’informació que ens podem trobar. Això provoca que cadascú decideixi amb quina idea quedar-se i per tant, es crea una desorganització. En definitiva, disposem d’una societat regida per una memòria sense límits conjuntament amb una societat que sí que té limitacions i per tant escull cosa que crea un desordre i l’objectiu hauria de ser fer comunes aquestes noves tecnologies amb l’activitat cognitiva i l’emocional.

Escoltar i sentir

Tracta d’aquests dos termes, definint “escoltar” com un acte intencional que té per objectiu comprendre l’altre. Així doncs, es una acció selectiva, voluntària i lliure, ja que ningú ens hi pot obligar. En canvi “sentir” és percebre un so, un acte involuntari al qual no prestem una atenció. A partir d’aquí, es centra en “escoltar”, el qual pot ser de diferents maneres depenent del grau d’implicació. Quan escoltem, tendim a posar més atenció a aquelles persones que expliquen alguna cosa del nostre interès o que pensen com nosaltres. En canvi, ens incomoda escoltar opinions contràries a les nostres.

Fer silenci

Aquest explica que el fet d'escoltar implica estar en silenci interior i exterior, ja que fer silenci no significa estar callat, sinó posar la ment en blanc i practicar la contenció mental per tal d’escoltar atentament les paraules de l’emissor. D’aquesta manera, cal  intentar no distraure’ns amb paraules, olors o gestos.

Gramàtiques del silenci

L’ésser humà està influenciat per la cultura i la tradició, és un receptor d’informació que es veurà afectat per l’entorn que el rodeja en l’àmbit familiar i en l’àmbit escolar. Aquesta informació que anirà rebent, l’anirà enriquint a través de l’experiència fins al punt que aquests coneixements que haurà adquirit els podrà transmetre a altres persones. Així doncs, l’àmbit familiar és un punt molt important, perquè la major part de l’educació d’una persona es produeix en aquest àmbit. Aquest concepte va relacionat amb el comportament a l’escola, ja que l’educació que ha rebut a casa es veurà influenciada directament.

Un tramvia anomenat text

Aquest article ens parla sobre l’escriptura, que és un mitjà de comunicació juntament amb el llenguatge molt important ja que és el que ens diferencia de la resta d’éssers vius a l’hora de transmetre un missatge. Per arribar als receptors, tot mitjà de comunicació necessitarà l’escriptura. El text és portador de diversos factors com el soroll, el domini del codi o la coincidència del context entre emissor i receptor. Segons aquests, el missatge serà entès d’una manera o d’una altra depenent de la persona.

Una imatge no val més que mil paraules

L’autor d’aquest text compara la importància de les paraules respecte de les imatges. Des d’un bon principi la seva opinió es veu clarament decantada pel valor de la paraula. El que ens dóna a entendre és que la paraula ens dóna molta més llibertat que les imatges, ja que aquestes només són capaces de demostrar una part de la realitat. No obstant, les imatges tenen un paper important a la societat actual: sobretot per comunicar missatges directes perquè puguin ser assimilats ràpidament per tothom (senyals de trànsit, prohibicions...).

Per finalitzar, l’autor ens planteja la possibilitat d’harmonitzar la convivència de les imatges i les paraules sense imposar-se les unes sobre les altres.    

Tornant a les preguntes de l’examen, també podran sortir definicions i preguntes sobre per exemple què cal fer per fer una taula rodona. 

Exposició acadèmica final (territori)

Les exposicions orals han sigut exposades en sessions de gran grup i per parelles. El dia de la presentació érem avaluats pels dos professors del mòdul, és a dir l’Imma i en Jorge. L’exposició havia de durar uns 6 minuts aproximadament i per mantenir un ordre i una igualtat entre tots els grups, érem cronometrats i avisats quan se’ns acabava el temps. A més, cada dia d’exposicions havíem d’avaluar als altres grups que feien la presentació, la qual cosa em sembla molt positiva ja que per a ser mestres, haurem d’aprendre a avaluar i aquest és una bona manera de començar a fer-ho.

Per a fer totes les exposicions s’han disposat de quatre dies sencers de classe (un dia a la setmana). Aquest fet considero que ha fet notar la diferència de la utilització de recursos. Els que van presentar el primer dia, majoritàriament es nota que han utilitzat menys recursos, sigui pel fet d’un mes de classe o pels nervis de no saber ben bé com fer-ho.

El meu aspecte a destacar de forma positiva d’aquesta activitat, és l’haver de treballar amb una altra persona i escollir el tema. Podem veure com la paraula “territori” ha donat molt de sí, que tots tenim idees diferents i a l’hora d’exposar-les han sigut molt diverses. Això ens fa veure com després a una escola podrem trobar-nos amb casos d’opinions diferents.

Després d’estar pensant en un suggeriment de millora per als pròxims cops que es pugui realitzar, no en trobo cap oportú per a dir, ja que tot considero que és prou encertat per a l’estudi que estem fent. Tant el temps que se’ns demana per a l’exposició, l’escollir el tema, utilització de recursos, etc. Potser se’ns podria haver demanat més exigència en algun tema pel que fa a l’assignatura de Comunicació oral, escrita i digital.

Per a concloure aquesta entrada, m’agradaria dir que m’ha agradat molt fer un treball de mòdul. Crec que és una bona manera d’aprendre a treballar en parelles i posar-se d’acord a l’hora d’expressar-se oralment i utilitzar correcta i sincronitzadament les TIC. 

Taules rodones

L’activitat de la taula rodona era composada per un grup de cinc persones i exposada en sessió de gran grup. Decidint un tema, s’havien de defensar diferents punts de vista d’aquest tema i després fer preguntes al públic (resta de la classe). Hem avaluat les altres taules i hem sigut avaluats pels altres. 

Per  tal de poder fer aquesta avaluació, ens basem en tres aspectes: els discursius, d’oratòria i organitzatius.

Aspectes discursius: En general totes les taules rodones s’han ajustat al tema però de vegades les idees i els arguments es repetien entre ells. Això pot ser conseqüència de la preparació individual de cada membre. Respecte les cites i les proves documentals hem observat una evolució positiva: cada vegada s’utilitzaven més fonts de referència que ajudaven a enriquir els arguments i l’exposició en general. Si parlem de la connexió que han tingut les taules amb l’audiència això ha depès del tema que es tractés: les taules que han tractat temes més polèmics han tingut més participació de l’audiència.  Tanmateix també creiem  que aquesta connexió es pot millorar generant alguna pregunta o comentari interessant.

Aspectes d’oratòria: En general totes les taules rodones s’han expressat de forma clara i concisa ja que ens ha permès captar el missatge principal i la idea que es volia debatre. Tot i així cal destacar que alguns dels membres no han utilitzat una bona correcció lingüística o un registre adequat per a un debat. Un dels motius d’aquesta mancança podria relacionar-se amb el fet que la majoria dels membres representaven personatges de parla més col·loquial (alumnes, pares, testimonis...). Això, provocava una manca d’ expressió correcta, tractant-se d’una exposició universitària. No obstant, una altra causa podria relacionar-se amb el fet de tenir un paper professional (psicòlegs, mestres, doctors, etc.) i no arribar a l’expressió pròpia d’aquests. Aquest aspecte podria ser un aspecte de millora general.

Aspectes  organitzatius: A nivell organitzatiu, cal destacar tres aspectes: En primer lloc, la tria dels personatges d’algunes taules rodones ha estat una mica repetitiva i poc original. És a dir, de vegades hi havia masses testimonis, pares o alumnes, etc. Quan podria haver hagut algun personatge conegut. En segon lloc, l’autocontrol dels nervis ha estat bo: anava millorant conforme avançava el debat. En tercer lloc, els moderadors han fet bé la seva feina, que constava de donar pas als diferents papers, posar ordre amb el públic i concloïa totes les idees expressades. 

Conclusions: Penso que aquesta activitat ha estat molt productiva perquè a part de potenciar la nostra expressió oral davant d’un públic, ens ha proporcionat coneixements sobre diversos temes que potser no haguéssim aprés igual teòricament. És més, hem tingut la oportunitat d’empatizar-nos amb altres punts de vista (diferents papers dels personatges) que no haguéssim tingut en compte per nosaltres mateixos. 

Recitació

Una altra activitat que va durar diversos dies, va consistir en aprendre’s individualment una poesia en català, breu i de memòria, on es valorarà la complexitat d’aquesta. 

El meu poema era d’Enric Casasses anomenat “Declaració”. He sigut la única persona que l’ha recitat, per tant el text escollit ha sigut original. Considero que era un text bastant complex ja que quan el vaig escollir vaig haver de buscar alguna paraula al diccionari. Tot i així, el tema d’aquesta poesia m’agradava molt: tenia un títol suggerent i a més, havia sentit recitar la poesia dins d’una cançó a un cantautor anomenat Miguel Poveda i amb música se’m feia més fàcil d’aprendre la lletra.

La vocalització  està força bé. No veig cap problema en la pronunciació. En alguns moments emfatitzo alguna paraula per a donar-li més importància. (“T’oblido” cada dia vint vegades...)

Pel que fa a la mirada, no puc fer un comentari molt extens pel fet que a la gravació no es veu exactament cap a on miro, però per la meva experiència habitual i fixant-me en els moviments del meu cap del vídeo, es veu que vaig mirant a totes les persones del públic.

El meu to de veu considero que ha estat l’adequat. He sabut dirigir-lo cap al públic sense buscar els extrems de cridar massa o quedar-me curta de volum.

La meva postura durant la recitació és molt simple: no vaig d’un cantó a un altre: estic recta, mirant cap al públic al mateix lloc durant tota la recitació.

De la meva gesticulació destaco la mobilitat que faig dels braços i les mans de manera continuada, els quals reflecteixen una mica d’inquietud i nerviosisme.

Gens bé. M’he posat molt nerviosa i m’han jugat una mala passada. He hagut de demanar de tornar a començar el poema perquè m’he encallat. El segon cop ha sortit “sencer”, però no m’ha quedat com l’havia practicat a casa. De fet, penso que el problema va estar en repetir-me’l les quatre hores abans de la recitació en directe. No repassaré mai més tants cops abans d’alguna exposició davant d’un públic perquè això ha fet que em posés més nerviosa encara, quan ho podria haver fet molt millor.

La primera impressió després d’haver recitat era totalment molt negativa: sabia com ho tenia a casa, com hauria d’haver sortit i per tant, que ho podria haver fet molt millor. Tot s’ha de dir que conforme m’anava mirant el vídeo més i més vegades per fer l’autovaloració seguint les pautes, anava notant una mica de millora, perquè per exemple l’expressió oral, la veu i la mirada no estaven tan malament com em pensava, i l’elecció del tema (si més no, per a mi) em semblava i em sembla interessant i original.

Aquesta autovaloració m’ha servit per a poder veure els meus aspectes positius i negatius en escena, podent així millorar pels pròxims cops o seguir igual de bé en d’altres.
Ha sigut molt positiu perquè moltes vegades, ens quedem només amb la primera impressió i potser ens hem de fixar en molts més temes.

M’ha semblat una activitat (o perquè no dir-ho, un repte) molt interessant.

Exposició fotogràfica

Qui ets tu?

La imatge reflexa el dia d’aquesta activitat individual presentada en sessió de petit grup en la qual s’havia de presentar una foto de mida DINA 4 que descrigués una de les persones del nostre grup. Amb una mica d’imaginació, tots vam portar la nostra fotografia de diferents colors i estils. Cadascuna constava d’un títol o lema que feia una breu introducció a la descripció de la persona de la imatge. Cada exposició, va tenir una durada aproximada d’un minut, on es presentà i es defensà l’elecció. A més de la exposició, el mateix dia vam haver de lliurar un escrit en el qual es descrivia la persona.  

Personalment, l’exposició fotogràfica no em va sortir bé. Si en féssim una altra es notaria millora perquè hi havia moltes coses a corregir tant en la realització de la foto com en la presentació a la classe.  Tot i així, em va semblar una activitat molt interessant pel que fa a la imaginació.