La competència comunicativa la definim com la capacitat d’utilitzar una llengua i el seu coneixement a partir d’experiències socials, motivacions i necessitats. Té diversos components els quals tots s’han de dominar: la gramàtica (domini del codi lingüístic), la sociolingüística (domini de la situació comunicativa), la discursiva (domini de la producció i interpretació de diferents tipus de discursos) i l’estratègica (domini de la comunicació verbal i no-verbal).
Una cosa que vaig aprendre amb el full que ens va donar l’Imma és que la competència comunicativa pot manifestar-se als sistemes primaris (que són els de la comunicació quotidiana) i als sistemes secundaris (els de major elaboració i complexitat).
D’una altra banda, a classe hem parlat dels tipus d’arguments i fal·làcies que hi ha. Els arguments poden ser de caràcter contextual (de causa i conseqüència, d’autoritat, del model o del benefici) o destinats a fomentar l’estructura de la realitat (a base d’exemples o comparacions i metàfores). Les fal·làcies, que es relacionen amb els arguments pel fet de ser un error de raonament, poden tractar-se de desqualificacions personals, la demagògia, basar-se en l’abús de poder o la falsa causalitat, etc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario