Entrada final

Durant el primer semestre del curs a l’assignatura de Gestió de la Informació i TIC, hem tractat diferents temes que hem anat assolint durant les diferents sessions:

Hem tractat eines i programes com:

- Prezi (eina per fer presentacions)

- Google Docs (eina per fer documents)

- Google Reader (eina per a subscriure’s a informació)

- Blogger (eina per a crear blogs)

- Cmap tools (programa per a crear mapes conceptuals)

- Google Sites

- Windows Movie Maker (programa per a crear vídeos)

- Audacity (programa per a crear/editar àudio)

- Gimp (programa per a editar imatges)

- Windows Media Player (programa per a reproduir continguts multimedia)

Tanmateix hem après la diferència entre els marcadors privats (ex. Google Notebook) i els marcadors públics (ex. Delicious).

Hem vist un vídeo sobre els videojocs de l’especialista Marc Prensky.

Hem après què son les metàfores i quins tipus hi ha. A través d'aquestes s'explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador. Aquests models serien l’ordinador com a tutor i d’exemple el JClic, l’ordinador com a alumne i d’exemple l’Scratch,  l’ordinador com a simulador i l’ordinador com a eina).

Com també hem fet una bona ullada a les competències digitals específiques que ha de tenir el mestre en relació a la tecnologia amb els documents de la UNESCO i ISTE.

Se’ns ha ensenyat i insistit sobre la importància de la Blogosfera educativa arran de treballar els blogs col·laboratius.

M’agradaria destacar tres entrades de GITIC del Blog que són les següents:

·         Entrevista a Marc Prensky

M’ha semblat realment molt interessant el vídeo. M’hagués agradat potser mirar-ne’n més, ja que és molt més fàcil entendre les idees que et diuen. A més, l’entrevistat es dóna a entendre amb facilitat i et fa veure el tema dels videojocs d’una perspectiva diferent i positiva envers la tecnologia.

·         Mapa conceptual amb Cmap tools

M’agradaria destacar aquesta entrada pel fet d’haver-me fet tant de servei tant en GITIC com en les altres assignatures. El programa de Cmap tools per crear mapes conceptuals m’ha ajudat molt a estructurar-me les idees d’una manera clara i entenedora. Ha sigut realment un encert aprendre a utilitzar-lo.

·         Vídeos penjats al youtube

També m’ha semblat molt productiu aprendre la sèrie de passos que s’han de fer a l’hora de penjar un vídeo al Youtube havent fet una utilització prèvia del Google Earth i el Windows Media Maker per fer el vídeo i després penjar-lo al Youtube i al Blog.

  

Entrada final

Durant el primer semestre del curs, a l’assignatura de Comunicació Oral, Escrita i Digital, hem tractat diferents temes tant teòrics com pràctics que m’agradaria esmentar breument:

Teòricament, hem tractat:

- Les habilitats lingüístiques (llegir, escriure, parlar, escoltar)

- Quines són les característiques o propietats del text (descriptives o prescriptives)

- Les diferències entre el codi oral i escrit

- Què és la competència comunicativa i de quins components tracta

- Els tipus d’arguments i fal·làcies

- El procés de la composició escrita i les seves parts (planificar, redactar i revisar)

- Què és la descripció i quins tipus hi ha

- Hem mirat vídeos com el de la conferència de Guillermo Orozco sobre la comunicació audiovisual

- Lectura i síntesis de diferents articles

- Cançons, anuncis i poemes visuals que hem hagut d’observar atentament

- A més, hem fet una lectura del llibre “Com parlar bé en públic” el qual posava en pràctica moltes d’aquestes idees.

Així doncs, hem dut aquests conceptes a la pràctica aconseguint, millor o pitjor fer una sèrie d’activitats com:

- Exposició fotogràfica

- Recitació d’un poema

- Treball d’un llibre (Com parlar bé en públic)

- Taula rodona

- Exposició del territori

- Fer el dossier d’aprenentatge

M’agradaria destacar tres entrades de COED del Blog que són les següents:

·                     ·         Mapa conceptual de l'assignatura

Destaco aquesta entrada la qual m’ha ajudat molt a l’hora d’organitzar-me les idees. És un mapa conceptual.

·         Exposició fotogràfica

Aquesta entrada la vull destacar pel fet que, com no hem fet autovaloració d’aquesta activitat, m’agradaria que sabessis que sóc conscient que no vaig fer la presentació gaire bé i que si ho haguéssim tornat a fer m’hauria sortit molt millor. Però només vàrem tenir una oportunitat i d’aquesta vaig aprendre i de ben segur, que em servirà per a millorar si m’hi torno a trobar en un futur.

·         Preparació de l'examen

Amb aquesta entrada, vull fer veure a l’Imma el seu gran treball. Com bé diu el llibre de “Com parlar bé en públic”, és molt millor ensenyar tres coses i ben ensenyades que no pas sis i mal fetes. Et destacaria per aquesta manera de fer i d’ensenyar, i ho considero positiu ja que a l’hora de preparar l’examen, és molt més fàcil aprendre els conceptes.

Preparació de l'examen

Gràcies a les preguntes que ens va facilitar l’Imma, serà més fàcil preparar l’examen. Una de les preguntes tracta de sintetitzar les idees i relacionar-les amb els continguts de l’assignatura d’un dels articles que vam treballar a principi de curs per grups. Així doncs, els sintetitzaré tots set.

Aprendre i créixer

És un article que explica com un nen se n’adona que llegir és com diu el títol, aprendre i créixer. Ell no li trobava cap utilitat, fins que la mestra els ensenya a sentir-se importants pel fet de fer-ho i els fa veure que començar un llibre nou és com començar una nova aventura sense saber on et portarà. L’educació és com un nou llibre que cada any et portarà a una nova aventura.

El regal de la comunicació

Tot i que la societat actual pugui tenir tota la informació a l’abast, s’ha de tenir en compte que la comunicació té diverses limitacions que són la memòria i l’enviament d’informació.  Així doncs, degut a la quantitat i la diversitat, el nostre cervell no dona a l’abast de totes les fonts d’informació que ens podem trobar. Això provoca que cadascú decideixi amb quina idea quedar-se i per tant, es crea una desorganització. En definitiva, disposem d’una societat regida per una memòria sense límits conjuntament amb una societat que sí que té limitacions i per tant escull cosa que crea un desordre i l’objectiu hauria de ser fer comunes aquestes noves tecnologies amb l’activitat cognitiva i l’emocional.

Escoltar i sentir

Tracta d’aquests dos termes, definint “escoltar” com un acte intencional que té per objectiu comprendre l’altre. Així doncs, es una acció selectiva, voluntària i lliure, ja que ningú ens hi pot obligar. En canvi “sentir” és percebre un so, un acte involuntari al qual no prestem una atenció. A partir d’aquí, es centra en “escoltar”, el qual pot ser de diferents maneres depenent del grau d’implicació. Quan escoltem, tendim a posar més atenció a aquelles persones que expliquen alguna cosa del nostre interès o que pensen com nosaltres. En canvi, ens incomoda escoltar opinions contràries a les nostres.

Fer silenci

Aquest explica que el fet d'escoltar implica estar en silenci interior i exterior, ja que fer silenci no significa estar callat, sinó posar la ment en blanc i practicar la contenció mental per tal d’escoltar atentament les paraules de l’emissor. D’aquesta manera, cal  intentar no distraure’ns amb paraules, olors o gestos.

Gramàtiques del silenci

L’ésser humà està influenciat per la cultura i la tradició, és un receptor d’informació que es veurà afectat per l’entorn que el rodeja en l’àmbit familiar i en l’àmbit escolar. Aquesta informació que anirà rebent, l’anirà enriquint a través de l’experiència fins al punt que aquests coneixements que haurà adquirit els podrà transmetre a altres persones. Així doncs, l’àmbit familiar és un punt molt important, perquè la major part de l’educació d’una persona es produeix en aquest àmbit. Aquest concepte va relacionat amb el comportament a l’escola, ja que l’educació que ha rebut a casa es veurà influenciada directament.

Un tramvia anomenat text

Aquest article ens parla sobre l’escriptura, que és un mitjà de comunicació juntament amb el llenguatge molt important ja que és el que ens diferencia de la resta d’éssers vius a l’hora de transmetre un missatge. Per arribar als receptors, tot mitjà de comunicació necessitarà l’escriptura. El text és portador de diversos factors com el soroll, el domini del codi o la coincidència del context entre emissor i receptor. Segons aquests, el missatge serà entès d’una manera o d’una altra depenent de la persona.

Una imatge no val més que mil paraules

L’autor d’aquest text compara la importància de les paraules respecte de les imatges. Des d’un bon principi la seva opinió es veu clarament decantada pel valor de la paraula. El que ens dóna a entendre és que la paraula ens dóna molta més llibertat que les imatges, ja que aquestes només són capaces de demostrar una part de la realitat. No obstant, les imatges tenen un paper important a la societat actual: sobretot per comunicar missatges directes perquè puguin ser assimilats ràpidament per tothom (senyals de trànsit, prohibicions...).

Per finalitzar, l’autor ens planteja la possibilitat d’harmonitzar la convivència de les imatges i les paraules sense imposar-se les unes sobre les altres.    

Tornant a les preguntes de l’examen, també podran sortir definicions i preguntes sobre per exemple què cal fer per fer una taula rodona. 

Exposició acadèmica final (territori)

Les exposicions orals han sigut exposades en sessions de gran grup i per parelles. El dia de la presentació érem avaluats pels dos professors del mòdul, és a dir l’Imma i en Jorge. L’exposició havia de durar uns 6 minuts aproximadament i per mantenir un ordre i una igualtat entre tots els grups, érem cronometrats i avisats quan se’ns acabava el temps. A més, cada dia d’exposicions havíem d’avaluar als altres grups que feien la presentació, la qual cosa em sembla molt positiva ja que per a ser mestres, haurem d’aprendre a avaluar i aquest és una bona manera de començar a fer-ho.

Per a fer totes les exposicions s’han disposat de quatre dies sencers de classe (un dia a la setmana). Aquest fet considero que ha fet notar la diferència de la utilització de recursos. Els que van presentar el primer dia, majoritàriament es nota que han utilitzat menys recursos, sigui pel fet d’un mes de classe o pels nervis de no saber ben bé com fer-ho.

El meu aspecte a destacar de forma positiva d’aquesta activitat, és l’haver de treballar amb una altra persona i escollir el tema. Podem veure com la paraula “territori” ha donat molt de sí, que tots tenim idees diferents i a l’hora d’exposar-les han sigut molt diverses. Això ens fa veure com després a una escola podrem trobar-nos amb casos d’opinions diferents.

Després d’estar pensant en un suggeriment de millora per als pròxims cops que es pugui realitzar, no en trobo cap oportú per a dir, ja que tot considero que és prou encertat per a l’estudi que estem fent. Tant el temps que se’ns demana per a l’exposició, l’escollir el tema, utilització de recursos, etc. Potser se’ns podria haver demanat més exigència en algun tema pel que fa a l’assignatura de Comunicació oral, escrita i digital.

Per a concloure aquesta entrada, m’agradaria dir que m’ha agradat molt fer un treball de mòdul. Crec que és una bona manera d’aprendre a treballar en parelles i posar-se d’acord a l’hora d’expressar-se oralment i utilitzar correcta i sincronitzadament les TIC. 

Taules rodones

L’activitat de la taula rodona era composada per un grup de cinc persones i exposada en sessió de gran grup. Decidint un tema, s’havien de defensar diferents punts de vista d’aquest tema i després fer preguntes al públic (resta de la classe). Hem avaluat les altres taules i hem sigut avaluats pels altres. 

Per  tal de poder fer aquesta avaluació, ens basem en tres aspectes: els discursius, d’oratòria i organitzatius.

Aspectes discursius: En general totes les taules rodones s’han ajustat al tema però de vegades les idees i els arguments es repetien entre ells. Això pot ser conseqüència de la preparació individual de cada membre. Respecte les cites i les proves documentals hem observat una evolució positiva: cada vegada s’utilitzaven més fonts de referència que ajudaven a enriquir els arguments i l’exposició en general. Si parlem de la connexió que han tingut les taules amb l’audiència això ha depès del tema que es tractés: les taules que han tractat temes més polèmics han tingut més participació de l’audiència.  Tanmateix també creiem  que aquesta connexió es pot millorar generant alguna pregunta o comentari interessant.

Aspectes d’oratòria: En general totes les taules rodones s’han expressat de forma clara i concisa ja que ens ha permès captar el missatge principal i la idea que es volia debatre. Tot i així cal destacar que alguns dels membres no han utilitzat una bona correcció lingüística o un registre adequat per a un debat. Un dels motius d’aquesta mancança podria relacionar-se amb el fet que la majoria dels membres representaven personatges de parla més col·loquial (alumnes, pares, testimonis...). Això, provocava una manca d’ expressió correcta, tractant-se d’una exposició universitària. No obstant, una altra causa podria relacionar-se amb el fet de tenir un paper professional (psicòlegs, mestres, doctors, etc.) i no arribar a l’expressió pròpia d’aquests. Aquest aspecte podria ser un aspecte de millora general.

Aspectes  organitzatius: A nivell organitzatiu, cal destacar tres aspectes: En primer lloc, la tria dels personatges d’algunes taules rodones ha estat una mica repetitiva i poc original. És a dir, de vegades hi havia masses testimonis, pares o alumnes, etc. Quan podria haver hagut algun personatge conegut. En segon lloc, l’autocontrol dels nervis ha estat bo: anava millorant conforme avançava el debat. En tercer lloc, els moderadors han fet bé la seva feina, que constava de donar pas als diferents papers, posar ordre amb el públic i concloïa totes les idees expressades. 

Conclusions: Penso que aquesta activitat ha estat molt productiva perquè a part de potenciar la nostra expressió oral davant d’un públic, ens ha proporcionat coneixements sobre diversos temes que potser no haguéssim aprés igual teòricament. És més, hem tingut la oportunitat d’empatizar-nos amb altres punts de vista (diferents papers dels personatges) que no haguéssim tingut en compte per nosaltres mateixos. 

Recitació

Una altra activitat que va durar diversos dies, va consistir en aprendre’s individualment una poesia en català, breu i de memòria, on es valorarà la complexitat d’aquesta. 

El meu poema era d’Enric Casasses anomenat “Declaració”. He sigut la única persona que l’ha recitat, per tant el text escollit ha sigut original. Considero que era un text bastant complex ja que quan el vaig escollir vaig haver de buscar alguna paraula al diccionari. Tot i així, el tema d’aquesta poesia m’agradava molt: tenia un títol suggerent i a més, havia sentit recitar la poesia dins d’una cançó a un cantautor anomenat Miguel Poveda i amb música se’m feia més fàcil d’aprendre la lletra.

La vocalització  està força bé. No veig cap problema en la pronunciació. En alguns moments emfatitzo alguna paraula per a donar-li més importància. (“T’oblido” cada dia vint vegades...)

Pel que fa a la mirada, no puc fer un comentari molt extens pel fet que a la gravació no es veu exactament cap a on miro, però per la meva experiència habitual i fixant-me en els moviments del meu cap del vídeo, es veu que vaig mirant a totes les persones del públic.

El meu to de veu considero que ha estat l’adequat. He sabut dirigir-lo cap al públic sense buscar els extrems de cridar massa o quedar-me curta de volum.

La meva postura durant la recitació és molt simple: no vaig d’un cantó a un altre: estic recta, mirant cap al públic al mateix lloc durant tota la recitació.

De la meva gesticulació destaco la mobilitat que faig dels braços i les mans de manera continuada, els quals reflecteixen una mica d’inquietud i nerviosisme.

Gens bé. M’he posat molt nerviosa i m’han jugat una mala passada. He hagut de demanar de tornar a començar el poema perquè m’he encallat. El segon cop ha sortit “sencer”, però no m’ha quedat com l’havia practicat a casa. De fet, penso que el problema va estar en repetir-me’l les quatre hores abans de la recitació en directe. No repassaré mai més tants cops abans d’alguna exposició davant d’un públic perquè això ha fet que em posés més nerviosa encara, quan ho podria haver fet molt millor.

La primera impressió després d’haver recitat era totalment molt negativa: sabia com ho tenia a casa, com hauria d’haver sortit i per tant, que ho podria haver fet molt millor. Tot s’ha de dir que conforme m’anava mirant el vídeo més i més vegades per fer l’autovaloració seguint les pautes, anava notant una mica de millora, perquè per exemple l’expressió oral, la veu i la mirada no estaven tan malament com em pensava, i l’elecció del tema (si més no, per a mi) em semblava i em sembla interessant i original.

Aquesta autovaloració m’ha servit per a poder veure els meus aspectes positius i negatius en escena, podent així millorar pels pròxims cops o seguir igual de bé en d’altres.
Ha sigut molt positiu perquè moltes vegades, ens quedem només amb la primera impressió i potser ens hem de fixar en molts més temes.

M’ha semblat una activitat (o perquè no dir-ho, un repte) molt interessant.

Exposició fotogràfica

Qui ets tu?

La imatge reflexa el dia d’aquesta activitat individual presentada en sessió de petit grup en la qual s’havia de presentar una foto de mida DINA 4 que descrigués una de les persones del nostre grup. Amb una mica d’imaginació, tots vam portar la nostra fotografia de diferents colors i estils. Cadascuna constava d’un títol o lema que feia una breu introducció a la descripció de la persona de la imatge. Cada exposició, va tenir una durada aproximada d’un minut, on es presentà i es defensà l’elecció. A més de la exposició, el mateix dia vam haver de lliurar un escrit en el qual es descrivia la persona.  

Personalment, l’exposició fotogràfica no em va sortir bé. Si en féssim una altra es notaria millora perquè hi havia moltes coses a corregir tant en la realització de la foto com en la presentació a la classe.  Tot i així, em va semblar una activitat molt interessant pel que fa a la imaginació. 

La composició del text, el procés de composició escrita

L’escriptura tractarà de tres processos bàsics: 

- La planificació, en la qual s’ha d’analitzar la situació comunicativa, recollir informació, seleccionar-la i ordenar-la.

- La redacció, que es basa en estructurar el text i estilitzar-lo.

- La revisió, que significa examinar i avaluar que el nostre escrit tingui coherència, cohesió, adequació ni que tingui faltes.

En els fulls que ens va donar l’Imma, m’ha agradat molt sobretot la part de redacció, ja que personalment tinc problemes a l’hora d’utilitzar connectors i els repeteixo molt. Així doncs, penso que si es tenen clars aquests tres processos, tothom pot arribar a fer un bon escrit.

A continuació, he fet un mapa conceptual amb un programa anomenat Cmap tools, el qual m’ha servit per esquematitzar molt millor les idees explicades posteriorment.

La descripció

La descripció és un mode d’organització del discurs que descriu lingüísticament tots els aspectes de la realitat (persones, animals, objectes, sentiments, etc.). Podem distingir entre la descripció objectiva i la subjectiva. La diferència entre ambdues és que la descripció objectiva manté una actitud imparcial i es limita a descriure amb precisió i objectivament. D’una altra banda, a la descripció subjectiva l’autor deixa reflectit el que li suggereix personalment.

Per a descriure hem de tenir en compte diferents tècniques descriptives:

- Els sintagmes nominals àmpliament adjectivats

- Els verbs en present o imperfecte d’indicatiu

- Les paraules que descriuen impressions sensorials

- La terminologia

- Les definicions

- Les enumeracions

- Els recursos expressius (comparacions, metonímies, personificacions, al·literacions...)

La competència comunicativa i tipus de fal·làcies i arguments

La competència comunicativa la definim com la capacitat d’utilitzar una llengua i el seu coneixement a partir d’experiències socials, motivacions i necessitats. Té diversos components els quals tots s’han de dominar: la gramàtica (domini del codi lingüístic), la sociolingüística (domini de la situació comunicativa), la discursiva (domini de la producció i interpretació de diferents tipus de discursos) i l’estratègica (domini de la comunicació verbal i no-verbal).

Una cosa que vaig aprendre amb el full que ens va donar l’Imma és que la competència comunicativa  pot manifestar-se als sistemes primaris (que són els de la comunicació quotidiana) i als sistemes secundaris (els de major elaboració i complexitat).

D’una altra banda, a classe hem parlat dels tipus d’arguments i fal·làcies que hi ha. Els arguments poden ser de caràcter contextual (de causa i conseqüència, d’autoritat, del model o del benefici) o destinats a fomentar l’estructura de la realitat (a base d’exemples o comparacions i metàfores). Les fal·làcies, que es relacionen amb els arguments pel fet de ser un error de raonament, poden tractar-se de desqualificacions personals, la demagògia, basar-se en l’abús de poder o la falsa causalitat, etc. 

Com parlar bé en públic

"Com parlar bé en públic" és un llibre de Joana Rubio i Francesc Puigpelat de l’editorial la Butxaca. Després de la lectura d’aquest, vam haver de fer un resum per entregar-li a l’Imma amb totes les tècniques que ens poguessin ajudar a ser millors oradors.

Comença amb una visió molt positiva dient que tothom pot aprendre a parlar en públic. Tot seguit, explica com haurien de ser el llenguatge oral i el corporal per tal de fer-ho excel·lentment. La informació visual pot esdevenir un suport molt eficaç per a la paraula i el gest. Però sobretot, et recorda la importància de fer un guió abans de parlar en públic, un esquema del que vols dir i a on vols arribar. També menciona que la introducció i la conclusió és on la gent més escolta i per tant han de servir com una mena de resum per a que quedi ben clar del que es parlarà i a on s’arribarà.  

I per finalitzar explica com hauria de desenvolupar-se un discurs oral i exposa diferents exemples de situacions comunicatives per a no confondre’ns.

Personalment penso que és una mica avorrit pel fet de ser tant teòric, tot i que no es fa gaire pesat ja que tot el que diu ho pots posar en pràctica. De fet, després ens ha servit per a fer diferents exposicions a classe com podrien ser les taules rodones, la recitació, el territori, etc. 

Preparació de l'exàmen

L'examen constarà de dues parts: una amb accés a Internet i una altre sense.

La primera estarà centrada en demostrar que tant amb el mapa conceptual com amb el blog hem utilitzat per fer-ne apunts: "digues en quantes entrades del teu blog has fet servir eines de Gitic. Dona'm l'enllaç de diferents entrades de GITIC en les quals ho demostris (ensenyar etiquetes)".

"Diga'm les adreces del blink/blog que parlen sobre [...]"

"Quines accions has hagut de fer per posar una etiqueta"

La segona part es tractarà de relacionar de manera reflexiva alguns conceptes a través del Microsoft Word (ex: "Redacta un paràgraf en el que es relacioni de manera coherent els conceptes següents: [...] web 2.0, cloud computing (núvol on es guarden els documents: prezi, documents de google, etc), publicar, marcador, document, delicious" -> s'haurien de mirar a quines categories pertany cada concepte. Tipus de resposta inductiva o deductiva. )

Per tal de preparar l’examen de GITIC, he fet un mapa conceptual:

Metàfores

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
En aquesta situació, l'ordinador explica els continguts amb una presentació, document de text, vídeo... D'aquesta manera, substitueix al mestre alhora d'explicar. A més, l'ordinador, és capaç de fer el mateix que el mestre, és a dir, a formular preguntes relacionades amb els continguts de l'assignatura. De la mateixa manera, és capaç de captar la resposta del nen i dir si aquesta és correcta o incorrecta (avalua la resposta del nen).
Si aquest nen sap contestar aquesta resposta pot passar a l'altre activitat, l'ordinador és capaç de personalitzar el procés d'aprenentatge del nen conduint el nen a través de les seves respostes cap a unes activitats més fàcils o més difícils.
D'aquesta manera, és fàcil comprovar que un mestre amb una aula amb 25 nens no pugui personalitzar els processos d'aprenentatge, en canvi, d'aquesta manera és possible.
Cal dir també que en determinades situacions és més convenient no utilitzar els ordinadors, ja que hi han continguts que no són adients per a treballar amb aquests programes.
Gràcies a diferents programes es permeten fer aquestes activitats.
Hi ha un programa JClic, que és una manera paradigmàtica de fer que l'ordinador esdevingui el tutor dels infants. És un lloc on diferents mestres han publicat activitats elaborades per ells.
En aquest programa hi trobem 1286 projectes. Podem triar l'àrea, l'idioma, el nivell, i així ens apareixeran els diferents projectes relacionats amb aquestes dades. Podem des de el navegador mateix visualitzar aquesta activitat o la podem descarregar (primer de tot descarregant el programa JClic). També ho podem compartir al blog, facebook...
Poden tenir text, àudio, vídeo.. són molt interessants. Aquest programa registra els intents i els encerts de cada activitat, a partir d'aquest percentatge, l'ordinador és capaç de saber els encerts del nen i fer-li tornar a repetir l'activitat o avançar a d'altres.
Alhora de fer un JClic, hi han dos processos principals: triar quines activitats necessito i en quin ordre vull que apareguin, d'aquesta manera pots graduar el nivell de dificultat de l'aprenentatge. Hi ha molts tipus d'activitats diferents.

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
En aquest cas, és l'alumne qui dirigeix l'ordinador.
Es basa en el constructivisme (concepció pedagògica), parteix de que el nen interactuant amb el seu entorn construeix coneixement. De la mateixa manera, que hi ha una interacció amb l'ordinador, d'aquesta manera, construeix el seu coneixements.
Si el nen domina la màquina pot anar resolent els problemes per ell mateix.

L'Scratch és un programa que segueix la concepció constructivista, on el nen mana ordres en aquest programa i així crea una interacció amb aquest personatge, vídeos... El nen pot programar com arribar a fer per exemple un dibuix. En aquest programa hi han projectes dissenyats per mestres, joves, grups...
Ens trobem en una comunitat de nens o gent gran de tot el món, podem veure les visites que han tingut aquests projectes, els marcadors (la gent que l'ha agafat per utilitzar-lo), les versions millorades d'aquest activitat, el nombre de persones que els hi agrada... Ens trobem davant d'una web 2.0.
Entren en el programa Scratch i en ell podem programar les accions que pot portar a terme la figureta, en aquest cas, el programarem perquè ens digui: Hola!. També el programarem perquè vagi cap a una direcció, els passos que volem que es mogui, podem afegir sons...

La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
En nen utilitzant l'ordinador aprèn els continguts sense que aquest li expliqui. El mestre no li explicaria al nen cap idea, sinó que el nen aprèn a partir de la interacció amb simuladors, i a més l'aprenentatge que fa és un aprenentatge de descoberta, ja que és una reacció causa-efecte. El nen sap que depèn del que faci passarà una cosa o una altre. Relaciona conseqüència amb causa i a partir d'aquí va aprenent.
D'aquesta manera, aprenen maneres de solucionar problemes.

La metàfora de la  caixa d'eines: l'ordinador com a eina
L'ordinador és una eina de treball que permet escriure, gravar àudio, editar vídeo, imatges...
Hem de buscar activitats adients per les possibilitats dels nens (interfície), programes més senzills.
Hi ha un punt en el que el nen comença a fer la feina de manera eficaç, d'aquesta manera, es comprova que la feina és farà d'una manera més ràpida i eficient que si no s'utilitzés aquesta eina.

Entrevista a Marc Prensky

Aquest vídeo del programa “Redes” protagonitzat per l’entrevistador Eduard Punset i l’entrevistat Marc Prensky tracta sobre el concepte de la informàtica a l’hora d’estudiar. En Marc Prensky (especialista en videojocs i aprenentatge) defensa que els videojocs no tenen tants inconvenients com diu la premsa. Tot el contrari: és una forma de diversió que ens dóna alegria i plaer el qual té normes que s’han de complir. Això fa que ens presenti les conseqüències dels nostres actes, i la recompensa de fer-ho bé és passar de nivell. Sense adonar-te’n, jugant a videojocs pots adquirir paciència, coordinació, reptes, disciplina...

Durant l’entrevista, hi ha diferents intervencions de directors de diverses escoles (Imma Marín, Alfonso Fernández) els quals també estan a favor d’utilitzar la tecnologia a l’hora d’aprendre, sobretot des de ben petits perquè han nascut coneixent i tenint a l’abast tot aquest món tecnològic i s’ha d’aprofitar.

Per finalitzar, Marc Prensky conclou l’entrevista dient que els professors han de ser una eina per educar als nens cap al s. XXI i per un futur incert.

Competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologia

Competència digital

El conjunt de competències relacionades amb el coneixement i ús de la tecnologia rep el nom de competència digital i el procés d'adquisició de les mateixes s'anomena alfabetització digital (i el seu desconeixement dóna lloc a l'analfabetisme digital).

A la Universitat, la competència digital facilita de diverses formes el procés d'ensenyament i aprenentatge. L'estudiant, amb el suport de les TIC, podrà gestionar millor la informació i comunicar-se amb els docents i amb altres estudiants per aprendre, treballar col·laborativament i transformar aquestes interaccions en coneixement.

Competència digital del mestre

Per a ser mestre, caldria afegir a la competència digital general competències específiques de caire didàctic que habilitin l'educador per emprar la tecnologia per ensenyar i per ajudar a aprendre.

Documents de referència

Per la seva rellevància i actualitat es podrien destacar UNESCO i ISTE:

a) UNESCO

Segons el document de la UNESCO sobre les competències digitals, hi ha tres nivells d'aprofundiment que han d'adquirir els docents pel que fa a l'ús de les TIC.

1. Nocions bàsiques: Els docents han de ser capaços de:

• Conèixer el funcionament bàsic del maquinari i programari, programa de comunicació, programa de presentació, recursos web, etc.
• Utilitzar les TIC durant una classe a gran grup, a petit o amb alumnes individualment.
• Tenir les competències i coneixements tecnològics necessaris per saber utilitzar els recursos penjats a la xarxa. D'aquesta manera també podran ampliar el seu coneixement sobre les noves tecnologies.

Aquest primer nivell de competència digital el relacionaria amb l'eina dels Documents de Google. Aquests són una eina bàsica en l'elaboració de treballs o presentacions ja que, a part de ser online i ser guardats al "núvol" cosa que ens permet obrir-los des de qualsevol ordinador sense necessitat d'un pendrive, també poden ser editats per diversos usuaris al mateix temps.

2. Aprofundiment de coneixements: Els docents han de:

• Conèixer aplicacions i instruments específics.
• Ser capaços d'utilitzar xarxes de recursos per ajudar als estudiants.
• Saber utilitzar les TIC per crear i supervisar el treball dels seus alumnes.
• Tenir competències per tal d'entrar dins les xarxes de recursos i comunicar-se amb els seus companys i experts.

Aquest segon apartat el relacionaria amb el Blog. Mitjançant el blog, el mestre pot crear una blogosfera amb els seus alumnes i amb el seus companys i comunicar-se, proposar activitats, explicar experiències, penjar apunts, exercicis, etc.

3.Creació de coneixements: Els docents han de:

• Saber fer ús de les TIC per fomentar les competències dels alumnes.
• Desenvolupar un paper de lideratge en l'el·laboració a la seva escola d'una comunitat basada en les noves tecnologies.
• Tenir una motivació i experimentació en el seu procés d'aprenentatge de les TIC.

b) ISTE

La ISTE ha publicat dos documents que recullen respectivament les competències que haurien de tenir els docents i les dels estudiants:

• Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents. Segons aquestes normes els docents haurien de ser competents en:

Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants

Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis

Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital

Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat

Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge

Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants

Creativitat i innovació

Comunicació i col·laboració

Investigació i fluïdesa en l'ús de la informació

Pensament crític, resolució de problemes i presa de decisions

Ciutadania digital

Funcionament de la tecnologia i conceptes