Mostrando entradas con la etiqueta COED. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta COED. Mostrar todas las entradas

jueves, 30 de diciembre de 2010

Entrada final

Durant el primer semestre del curs, a l’assignatura de Comunicació Oral, Escrita i Digital, hem tractat diferents temes tant teòrics com pràctics que m’agradaria esmentar breument:
Teòricament, hem tractat:
- Les habilitats lingüístiques (llegir, escriure, parlar, escoltar)
- Quines són les característiques o propietats del text (descriptives o prescriptives)
- Les diferències entre el codi oral i escrit
- Què és la competència comunicativa i de quins components tracta
- Els tipus d’arguments i fal·làcies
- El procés de la composició escrita i les seves parts (planificar, redactar i revisar)
- Què és la descripció i quins tipus hi ha
- Hem mirat vídeos com el de la conferència de Guillermo Orozco sobre la comunicació audiovisual
- Lectura i síntesis de diferents articles
- Cançons, anuncis i poemes visuals que hem hagut d’observar atentament
- A més, hem fet una lectura del llibre “Com parlar bé en públic” el qual posava en pràctica moltes d’aquestes idees.

Així doncs, hem dut aquests conceptes a la pràctica aconseguint, millor o pitjor fer una sèrie d’activitats com:
- Exposició fotogràfica
- Recitació d’un poema
- Treball d’un llibre (Com parlar bé en públic)
- Taula rodona
- Exposició del territori
- Fer el dossier d’aprenentatge

M’agradaria destacar tres entrades de COED del Blog que són les següents:
·                     ·         Mapa conceptual de l'assignatura
Destaco aquesta entrada la qual m’ha ajudat molt a l’hora d’organitzar-me les idees. És un mapa conceptual.

·         Exposició fotogràfica

Aquesta entrada la vull destacar pel fet que, com no hem fet autovaloració d’aquesta activitat, m’agradaria que sabessis que sóc conscient que no vaig fer la presentació gaire bé i que si ho haguéssim tornat a fer m’hauria sortit molt millor. Però només vàrem tenir una oportunitat i d’aquesta vaig aprendre i de ben segur, que em servirà per a millorar si m’hi torno a trobar en un futur.

·         Preparació de l'examen

Amb aquesta entrada, vull fer veure a l’Imma el seu gran treball. Com bé diu el llibre de “Com parlar bé en públic”, és molt millor ensenyar tres coses i ben ensenyades que no pas sis i mal fetes. Et destacaria per aquesta manera de fer i d’ensenyar, i ho considero positiu ja que a l’hora de preparar l’examen, és molt més fàcil aprendre els conceptes.


martes, 28 de diciembre de 2010

Preparació de l'examen

Gràcies a les preguntes que ens va facilitar l’Imma, serà més fàcil preparar l’examen. Una de les preguntes tracta de sintetitzar les idees i relacionar-les amb els continguts de l’assignatura d’un dels articles que vam treballar a principi de curs per grups. Així doncs, els sintetitzaré tots set.

Aprendre i créixer
És un article que explica com un nen se n’adona que llegir és com diu el títol, aprendre i créixer. Ell no li trobava cap utilitat, fins que la mestra els ensenya a sentir-se importants pel fet de fer-ho i els fa veure que començar un llibre nou és com començar una nova aventura sense saber on et portarà. L’educació és com un nou llibre que cada any et portarà a una nova aventura.

El regal de la comunicació
Tot i que la societat actual pugui tenir tota la informació a l’abast, s’ha de tenir en compte que la comunicació té diverses limitacions que són la memòria i l’enviament d’informació.  Així doncs, degut a la quantitat i la diversitat, el nostre cervell no dona a l’abast de totes les fonts d’informació que ens podem trobar. Això provoca que cadascú decideixi amb quina idea quedar-se i per tant, es crea una desorganització. En definitiva, disposem d’una societat regida per una memòria sense límits conjuntament amb una societat que sí que té limitacions i per tant escull cosa que crea un desordre i l’objectiu hauria de ser fer comunes aquestes noves tecnologies amb l’activitat cognitiva i l’emocional.

Escoltar i sentir
Tracta d’aquests dos termes, definint “escoltar” com un acte intencional que té per objectiu comprendre l’altre. Així doncs, es una acció selectiva, voluntària i lliure, ja que ningú ens hi pot obligar. En canvi “sentir” és percebre un so, un acte involuntari al qual no prestem una atenció. A partir d’aquí, es centra en “escoltar”, el qual pot ser de diferents maneres depenent del grau d’implicació. Quan escoltem, tendim a posar més atenció a aquelles persones que expliquen alguna cosa del nostre interès o que pensen com nosaltres. En canvi, ens incomoda escoltar opinions contràries a les nostres.

Fer silenci
Aquest explica que el fet d'escoltar implica estar en silenci interior i exterior, ja que fer silenci no significa estar callat, sinó posar la ment en blanc i practicar la contenció mental per tal d’escoltar atentament les paraules de l’emissor. D’aquesta manera, cal  intentar no distraure’ns amb paraules, olors o gestos.

Gramàtiques del silenci
L’ésser humà està influenciat per la cultura i la tradició, és un receptor d’informació que es veurà afectat per l’entorn que el rodeja en l’àmbit familiar i en l’àmbit escolar. Aquesta informació que anirà rebent, l’anirà enriquint a través de l’experiència fins al punt que aquests coneixements que haurà adquirit els podrà transmetre a altres persones. Així doncs, l’àmbit familiar és un punt molt important, perquè la major part de l’educació d’una persona es produeix en aquest àmbit. Aquest concepte va relacionat amb el comportament a l’escola, ja que l’educació que ha rebut a casa es veurà influenciada directament.

Un tramvia anomenat text
Aquest article ens parla sobre l’escriptura, que és un mitjà de comunicació juntament amb el llenguatge molt important ja que és el que ens diferencia de la resta d’éssers vius a l’hora de transmetre un missatge. Per arribar als receptors, tot mitjà de comunicació necessitarà l’escriptura. El text és portador de diversos factors com el soroll, el domini del codi o la coincidència del context entre emissor i receptor. Segons aquests, el missatge serà entès d’una manera o d’una altra depenent de la persona.

Una imatge no val més que mil paraules
L’autor d’aquest text compara la importància de les paraules respecte de les imatges. Des d’un bon principi la seva opinió es veu clarament decantada pel valor de la paraula. El que ens dóna a entendre és que la paraula ens dóna molta més llibertat que les imatges, ja que aquestes només són capaces de demostrar una part de la realitat. No obstant, les imatges tenen un paper important a la societat actual: sobretot per comunicar missatges directes perquè puguin ser assimilats ràpidament per tothom (senyals de trànsit, prohibicions...).
Per finalitzar, l’autor ens planteja la possibilitat d’harmonitzar la convivència de les imatges i les paraules sense imposar-se les unes sobre les altres.    

Tornant a les preguntes de l’examen, també podran sortir definicions i preguntes sobre per exemple què cal fer per fer una taula rodona. 

Exposició acadèmica final (territori)

Les exposicions orals han sigut exposades en sessions de gran grup i per parelles. El dia de la presentació érem avaluats pels dos professors del mòdul, és a dir l’Imma i en Jorge. L’exposició havia de durar uns 6 minuts aproximadament i per mantenir un ordre i una igualtat entre tots els grups, érem cronometrats i avisats quan se’ns acabava el temps. A més, cada dia d’exposicions havíem d’avaluar als altres grups que feien la presentació, la qual cosa em sembla molt positiva ja que per a ser mestres, haurem d’aprendre a avaluar i aquest és una bona manera de començar a fer-ho.
Per a fer totes les exposicions s’han disposat de quatre dies sencers de classe (un dia a la setmana). Aquest fet considero que ha fet notar la diferència de la utilització de recursos. Els que van presentar el primer dia, majoritàriament es nota que han utilitzat menys recursos, sigui pel fet d’un mes de classe o pels nervis de no saber ben bé com fer-ho.
El meu aspecte a destacar de forma positiva d’aquesta activitat, és l’haver de treballar amb una altra persona i escollir el tema. Podem veure com la paraula “territori” ha donat molt de sí, que tots tenim idees diferents i a l’hora d’exposar-les han sigut molt diverses. Això ens fa veure com després a una escola podrem trobar-nos amb casos d’opinions diferents.
Després d’estar pensant en un suggeriment de millora per als pròxims cops que es pugui realitzar, no en trobo cap oportú per a dir, ja que tot considero que és prou encertat per a l’estudi que estem fent. Tant el temps que se’ns demana per a l’exposició, l’escollir el tema, utilització de recursos, etc. Potser se’ns podria haver demanat més exigència en algun tema pel que fa a l’assignatura de Comunicació oral, escrita i digital.
Per a concloure aquesta entrada, m’agradaria dir que m’ha agradat molt fer un treball de mòdul. Crec que és una bona manera d’aprendre a treballar en parelles i posar-se d’acord a l’hora d’expressar-se oralment i utilitzar correcta i sincronitzadament les TIC. 

Taules rodones



L’activitat de la taula rodona era composada per un grup de cinc persones i exposada en sessió de gran grup. Decidint un tema, s’havien de defensar diferents punts de vista d’aquest tema i després fer preguntes al públic (resta de la classe). Hem avaluat les altres taules i hem sigut avaluats pels altres. 

Per  tal de poder fer aquesta avaluació, ens basem en tres aspectes: els discursius, d’oratòria i organitzatius.
Aspectes discursius: En general totes les taules rodones s’han ajustat al tema però de vegades les idees i els arguments es repetien entre ells. Això pot ser conseqüència de la preparació individual de cada membre. Respecte les cites i les proves documentals hem observat una evolució positiva: cada vegada s’utilitzaven més fonts de referència que ajudaven a enriquir els arguments i l’exposició en general. Si parlem de la connexió que han tingut les taules amb l’audiència això ha depès del tema que es tractés: les taules que han tractat temes més polèmics han tingut més participació de l’audiència.  Tanmateix també creiem  que aquesta connexió es pot millorar generant alguna pregunta o comentari interessant.
Aspectes d’oratòria: En general totes les taules rodones s’han expressat de forma clara i concisa ja que ens ha permès captar el missatge principal i la idea que es volia debatre. Tot i així cal destacar que alguns dels membres no han utilitzat una bona correcció lingüística o un registre adequat per a un debat. Un dels motius d’aquesta mancança podria relacionar-se amb el fet que la majoria dels membres representaven personatges de parla més col·loquial (alumnes, pares, testimonis...). Això, provocava una manca d’ expressió correcta, tractant-se d’una exposició universitària. No obstant, una altra causa podria relacionar-se amb el fet de tenir un paper professional (psicòlegs, mestres, doctors, etc.) i no arribar a l’expressió pròpia d’aquests. Aquest aspecte podria ser un aspecte de millora general.
Aspectes  organitzatius: A nivell organitzatiu, cal destacar tres aspectes: En primer lloc, la tria dels personatges d’algunes taules rodones ha estat una mica repetitiva i poc original. És a dir, de vegades hi havia masses testimonis, pares o alumnes, etc. Quan podria haver hagut algun personatge conegut. En segon lloc, l’autocontrol dels nervis ha estat bo: anava millorant conforme avançava el debat. En tercer lloc, els moderadors han fet bé la seva feina, que constava de donar pas als diferents papers, posar ordre amb el públic i concloïa totes les idees expressades. 
Conclusions: Penso que aquesta activitat ha estat molt productiva perquè a part de potenciar la nostra expressió oral davant d’un públic, ens ha proporcionat coneixements sobre diversos temes que potser no haguéssim aprés igual teòricament. És més, hem tingut la oportunitat d’empatizar-nos amb altres punts de vista (diferents papers dels personatges) que no haguéssim tingut en compte per nosaltres mateixos. 

Recitació

Una altra activitat que va durar diversos dies, va consistir en aprendre’s individualment una poesia en català, breu i de memòria, on es valorarà la complexitat d’aquesta. 
El meu poema era d’Enric Casasses anomenat “Declaració”. He sigut la única persona que l’ha recitat, per tant el text escollit ha sigut original. Considero que era un text bastant complex ja que quan el vaig escollir vaig haver de buscar alguna paraula al diccionari. Tot i així, el tema d’aquesta poesia m’agradava molt: tenia un títol suggerent i a més, havia sentit recitar la poesia dins d’una cançó a un cantautor anomenat Miguel Poveda i amb música se’m feia més fàcil d’aprendre la lletra.
La vocalització  està força bé. No veig cap problema en la pronunciació. En alguns moments emfatitzo alguna paraula per a donar-li més importància. (“T’oblido” cada dia vint vegades...)
Pel que fa a la mirada, no puc fer un comentari molt extens pel fet que a la gravació no es veu exactament cap a on miro, però per la meva experiència habitual i fixant-me en els moviments del meu cap del vídeo, es veu que vaig mirant a totes les persones del públic.
El meu to de veu considero que ha estat l’adequat. He sabut dirigir-lo cap al públic sense buscar els extrems de cridar massa o quedar-me curta de volum.
La meva postura durant la recitació és molt simple: no vaig d’un cantó a un altre: estic recta, mirant cap al públic al mateix lloc durant tota la recitació.
De la meva gesticulació destaco la mobilitat que faig dels braços i les mans de manera continuada, els quals reflecteixen una mica d’inquietud i nerviosisme.
Gens bé. M’he posat molt nerviosa i m’han jugat una mala passada. He hagut de demanar de tornar a començar el poema perquè m’he encallat. El segon cop ha sortit “sencer”, però no m’ha quedat com l’havia practicat a casa. De fet, penso que el problema va estar en repetir-me’l les quatre hores abans de la recitació en directe. No repassaré mai més tants cops abans d’alguna exposició davant d’un públic perquè això ha fet que em posés més nerviosa encara, quan ho podria haver fet molt millor.

La primera impressió després d’haver recitat era totalment molt negativa: sabia com ho tenia a casa, com hauria d’haver sortit i per tant, que ho podria haver fet molt millor. Tot s’ha de dir que conforme m’anava mirant el vídeo més i més vegades per fer l’autovaloració seguint les pautes, anava notant una mica de millora, perquè per exemple l’expressió oral, la veu i la mirada no estaven tan malament com em pensava, i l’elecció del tema (si més no, per a mi) em semblava i em sembla interessant i original.

Aquesta autovaloració m’ha servit per a poder veure els meus aspectes positius i negatius en escena, podent així millorar pels pròxims cops o seguir igual de bé en d’altres.
Ha sigut molt positiu perquè moltes vegades, ens quedem només amb la primera impressió i potser ens hem de fixar en molts més temes.
M’ha semblat una activitat (o perquè no dir-ho, un repte) molt interessant.

Exposició fotogràfica


Qui ets tu?
La imatge reflexa el dia d’aquesta activitat individual presentada en sessió de petit grup en la qual s’havia de presentar una foto de mida DINA 4 que descrigués una de les persones del nostre grup. Amb una mica d’imaginació, tots vam portar la nostra fotografia de diferents colors i estils. Cadascuna constava d’un títol o lema que feia una breu introducció a la descripció de la persona de la imatge. Cada exposició, va tenir una durada aproximada d’un minut, on es presentà i es defensà l’elecció. A més de la exposició, el mateix dia vam haver de lliurar un escrit en el qual es descrivia la persona.  
Personalment, l’exposició fotogràfica no em va sortir bé. Si en féssim una altra es notaria millora perquè hi havia moltes coses a corregir tant en la realització de la foto com en la presentació a la classe.  Tot i així, em va semblar una activitat molt interessant pel que fa a la imaginació. 

La composició del text, el procés de composició escrita

L’escriptura tractarà de tres processos bàsics: 
- La planificació, en la qual s’ha d’analitzar la situació comunicativa, recollir informació, seleccionar-la i ordenar-la.

- La redacció, que es basa en estructurar el text i estilitzar-lo.
- La revisió, que significa examinar i avaluar que el nostre escrit tingui coherència, cohesió, adequació ni que tingui faltes.
En els fulls que ens va donar l’Imma, m’ha agradat molt sobretot la part de redacció, ja que personalment tinc problemes a l’hora d’utilitzar connectors i els repeteixo molt. Així doncs, penso que si es tenen clars aquests tres processos, tothom pot arribar a fer un bon escrit.
A continuació, he fet un mapa conceptual amb un programa anomenat Cmap tools, el qual m’ha servit per esquematitzar molt millor les idees explicades posteriorment.


La descripció

La descripció és un mode d’organització del discurs que descriu lingüísticament tots els aspectes de la realitat (persones, animals, objectes, sentiments, etc.). Podem distingir entre la descripció objectiva i la subjectiva. La diferència entre ambdues és que la descripció objectiva manté una actitud imparcial i es limita a descriure amb precisió i objectivament. D’una altra banda, a la descripció subjectiva l’autor deixa reflectit el que li suggereix personalment.
Per a descriure hem de tenir en compte diferents tècniques descriptives:
- Els sintagmes nominals àmpliament adjectivats
- Els verbs en present o imperfecte d’indicatiu
- Les paraules que descriuen impressions sensorials
- La terminologia
- Les definicions
- Les enumeracions
- Els recursos expressius (comparacions, metonímies, personificacions, al·literacions...)

La competència comunicativa i tipus de fal·làcies i arguments

La competència comunicativa la definim com la capacitat d’utilitzar una llengua i el seu coneixement a partir d’experiències socials, motivacions i necessitats. Té diversos components els quals tots s’han de dominar: la gramàtica (domini del codi lingüístic), la sociolingüística (domini de la situació comunicativa), la discursiva (domini de la producció i interpretació de diferents tipus de discursos) i l’estratègica (domini de la comunicació verbal i no-verbal).
Una cosa que vaig aprendre amb el full que ens va donar l’Imma és que la competència comunicativa  pot manifestar-se als sistemes primaris (que són els de la comunicació quotidiana) i als sistemes secundaris (els de major elaboració i complexitat).
D’una altra banda, a classe hem parlat dels tipus d’arguments i fal·làcies que hi ha. Els arguments poden ser de caràcter contextual (de causa i conseqüència, d’autoritat, del model o del benefici) o destinats a fomentar l’estructura de la realitat (a base d’exemples o comparacions i metàfores). Les fal·làcies, que es relacionen amb els arguments pel fet de ser un error de raonament, poden tractar-se de desqualificacions personals, la demagògia, basar-se en l’abús de poder o la falsa causalitat, etc. 

Com parlar bé en públic

"Com parlar bé en públic" és un llibre de Joana Rubio i Francesc Puigpelat de l’editorial la Butxaca. Després de la lectura d’aquest, vam haver de fer un resum per entregar-li a l’Imma amb totes les tècniques que ens poguessin ajudar a ser millors oradors.
Comença amb una visió molt positiva dient que tothom pot aprendre a parlar en públic. Tot seguit, explica com haurien de ser el llenguatge oral i el corporal per tal de fer-ho excel·lentment. La informació visual pot esdevenir un suport molt eficaç per a la paraula i el gest. Però sobretot, et recorda la importància de fer un guió abans de parlar en públic, un esquema del que vols dir i a on vols arribar. També menciona que la introducció i la conclusió és on la gent més escolta i per tant han de servir com una mena de resum per a que quedi ben clar del que es parlarà i a on s’arribarà.  
I per finalitzar explica com hauria de desenvolupar-se un discurs oral i exposa diferents exemples de situacions comunicatives per a no confondre’ns.

Personalment penso que és una mica avorrit pel fet de ser tant teòric, tot i que no es fa gaire pesat ja que tot el que diu ho pots posar en pràctica. De fet, després ens ha servit per a fer diferents exposicions a classe com podrien ser les taules rodones, la recitació, el territori, etc. 

jueves, 18 de noviembre de 2010

Mapa conceptual de l'assignatura

Amb un programa que hem après a utilitzar a GITIC, he elaborat un esquema del que hem fet a classe de COED fins ara, al qual li aniré afegint nous conceptes que pròximament anem preparant i esmentant a classe. Em podrà ser útil per a entendre els conceptes estudiats a classe, tenir les idees clares, i major facilitat a l'hora d'estudiar properament per a l’examen del semestre. 



Clicar a sobre de la imatge si es vol parar més atenció. 

sábado, 16 de octubre de 2010

Entrevista Guillermo Orozco i anuncis

La classe del dia 14 d’octubre va consistir en mirar un vídeo d’una entrevista a en Guillermo Orozco sobre la comunicació audiovisual. Aquest senyor, és un professor d’Universitat a Guadalajara (Mèxic). Em va semblar molt interessant la conferència per la seva claredat i espontaneïtat explicant les coses. Diu que, l' educació per als mitjans no depèn només d'una sola entitat, sinó que ha de ser un conjunt d'elles. Els principals han de ser l'escola i la família i en segon lloc els mitjans de comunicació.
Després de prendre apunts d’aquest vídeo, hem mirat dos anuncis de televisió i ens hem fixat en les maneres d’actuar de les persones i si són educatives pels nens o no. El primer anunci, era de “Galerias Preciado”. El primer cop que te’l mires és simpàtic de veure, però, l’Imma ens ha fet veure el paper del professor a l’anunci, i és veritat que no m’agradaria estar a la seva pell en aquell moment.
El següent anunci, eren dos consecutius del cotxe de la marca Seat Altea, per fixar-nos en el detall que segueixen com una historieta (amb el porquet, que al segon anunci és el que, al primer, s’ha quedat sol a la carretera).
Centrant-nos en el segon anunci (és a dir, l’últim que ha sortit a la televisió) ens hem fixat en com son les llums, que hem descobert que també ajuden a l’hora de voler vendre, com és la família que s’hi veu reflectida, la música, el color dels cotxes, els logos...
Així com les cançons del dia anterior, també m’ha semblat molt interessant la manera de fer la classe, ha sigut ràpida i molt entenedora. 

Cançons i poesies visuals

En aquesta classe, ens hem dedicat a escoltar profundament diferents tipus de cançons i els sentiments que ens transmitien. Cançons molt diferents:
- El gripau blau, de Ara va de bo
- Lila, de Whisky'ns
- Pedro Navaja, d'en Gato Perez
- Com un puny, d'en Raimon
- Nit de Sant Joan, d'en Jaume Sisa


Totes i cada una d'elles transmetien diferents sentiments i pensaments. Algunes tranquil·litat, d'altres emoció, esperança... però totes tenien en comú que eren descriptives d'alguna cosa o persona.
Aquesta part de la classe m'ha agradat molt, pel fet que he aprés detalls que amb la teoria no s'aprenen, a part de ser la classe molt més divertida.


També hem aprofitat l'estona amb poesies visuals d'en Joan Brossa a Internet.

Característiques del text

En aquesta sessió, vam tractar la teoria de les característiques del text. Vam enllaçar els apunts amb una síntesi prèviament feta a casa, relacionat amb el codi oral i l’escrit que al final de la classe li vam lliurar a l’Imma.
Així doncs, les característiques del text poden ser:
- Descriptives, que analitzen i expliquen el funcionament d’algun aspecte lingüístic. (coherència, cohesió i adequació)
- Prescriptives, que determinen normes d’ús.
(correcció i estil)

Article del llenguatge i les llengües i les habilitats lingüístiques

La següent sessió va tractar de dues parts. D’una banda, hem llegit un article de l'autor Tuson, del llenguatge i les llengües que se’ns havia lliurat el dia anterior. Aquest article ens explica què és i en quins elements es basa la definició de llenguatge, i la seva utilitat per comunicar-nos. S’han anat llegint els punts en veu alta entre tots els voluntaris, i hem anat posant en comú les idees de cada punt. Així hem pogut complementar els nostres apunts, que un cop acabada la síntesi, se li ha entregat a l’Imma.

Més tard, hem fet teoria sobre les 4 habilitats lingüístiques:
-          Llegir, que és el procés mitjançant el qual es comprèn un text escrit.
-          Escriure, un procés mitjançant el qual es produeix un text escrit significatiu.
-          Parlar, és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent i clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.
-          Escoltar, és comprendre un missatge a partir d’engegar un procés cognitiu (del cervell) de construcció de significat i d’interpretació d’un missatge o discurs pronunciat oralment. 

Autodescripció + article "Descriure Escriure"

La tercera classe s’ha centrat en fer un autoretrat d’unes 15 línees descrivint-nos com nosaltres volguéssim.
Seguidament, hem entregat els nostres textos a l’Imma i ella ha repartit aleatòriament un text a cadascú per llegir-nos el d’una altre persona, sense saber qui és. Hem hagut d’escriure 5 adjectius per a la persona del text i hem intentat esbrinar qui era.
Així, la gent que cregués interessant l’autoretrat que tenia entre les mans, l’ha llegit a la classe. Els altres hem opinat els adjectius i n’hem posat d’altres, i els autoretratats llegits, si volien podien dir qui eren i perquè l’havien escrit d’aquella manera. 
Per finalitzar, hem entregat la síntesi de l'article "Descriure Escriure" de l'autor Cassany, publicat el 1987 a Barcelona. Tractava les característiques contextuals i textuals (canal oral, canal escrit) i dos autors que han estudiat la relació que s’estableix entre aquests dos codis. Un d’ells és l’Estatus de l’escrit, creat per Vigner i Scinto.

Treballs semestrals

En aquesta sessió, dediquem pràcticament tota la classe per aclarir tots els treballs semestrals, l’Imma ens explica com els haurem de realitzar i quan s’hauran d’entregar.
Els treballs que s’hauran de lliurar i anar fent són els següents tractats per punts:

1 - Dossier d’aprenentatge: 15% de l’assignatura
-          És una descripció individual publicada al blogger contínuament, d’allò que hem fet a classe, afegint informació si volem, i fent una valoració i reflexió a final de curs on s’hauran de triar 3 entrades que siguin les millors per a nosaltres.

2 - Exposició fotogràfica: 10% de l’assignatura
-          Serà una activitat individual presentada en sessió de petit grup. El dia de l’exposició fotogràfica s’haurà de portar una foto en DINA 4, havent descrit a una persona del nostre grup a través de la fotografia. La fotografia haurà de constar d’un títol o lema que també reflexi la persona de la foto. L’exposició trigarà 1 minut com a màxim on s’haurà de defensar la fotografia i presentar-la. Aquell mateix dia es lliurarà una descripció escrita de la persona.

3 - La recitació:
-          Serà individual, representada en sessions de gran grup. Consisteix en aprendre’s una poesia en català, breu i de memòria, on es valorarà la complexitat d’aquesta. Haurem de portar en paper la poesia.

4 - La taula rodona: 10% de l’assignatura
-          Serà en grups de 5 persones, i en sessió de gran grup. Decidint un tema, s’hauran de defensar diferents punts de vista d’aquest tema, i després es faran preguntes del públic (resta de la classe). Avaluarem i serem avaluats pels altres.

5 - L’exposició acadèmica final: 15 % de l’assignatura
-          Per parelles i en sessions de petit grup, es faran exposicions d’uns 6 minuts tractant un tema amb la paraula: TERRITORI. L’avaluació serà mútua. Es decidirà el tema i es treballarà fins el dia de l’exposició.

6 - Com parlar bé en públic (Treball del llibre)
-          Haurem d’apuntar-nos tot allò que creiem que és important per parlar bé en públic. S’haurà de lliurar en mode treball, cadascú a la seva manera, però que ens pugui fer de servei tot el que escriguem.


Presentació: articles

A la primera classe d’aquesta assignatura, vam fer la presentació. A la següent sessió, (la qual vaig arribar tard perquè va haver un problema amb el tren) es va distribuir en dues parts:

A la primera es van fer dues activitats. Una consistia en fer valoracions de l’1 al 10 de paraules que ens afectessin a nosaltres. Les paraules eren:
-          Brut
-          Impur
-          Infecte
-          Llardós
-          Merdós
-          Porc
-          Ronyós


L’altre activitat consistia en dir noms de persones famoses que pensem que són bons comunicadores, i ficar-ne adjectius que destaquin la seva persona. Jo personalment, vaig decantar-me per Jorge Bucay, un escriptor argentí que considero tranquil, relaxador, segur i educat.  

A la segona part de la classe, ens hem reunit en grups de 4, 5 o 6 i hem fet una síntesi d’un text que ens han repartit. El títol del nostre text és: “ Una imatge no val més que mil paraules”. En ell s’hi feia la comparació de què és més important: si una paraula, o una imatge. L’autor, com bé es dedueix al títol es decanta per la paraula.