GIMP i Windows Live Movie Maker

Avui ens centrem en el tema d’edició d’imatge a la web anomenada GIMP. En aquesta aprendrem a diferenciar els megabytes dels megapixels. Parlarem del format JPG, el qual és un format comprimit (és a dir, imatge reduïda) i del PNG (el qual pot constar de vàries tapes).

GIMP Buscarem 4 imatges amb molts megapíxels al google. Agafarem una i la posarem al Gimp per treballar amb ella. Seguidament farem que la imatge que tenim davant tingui una mida més petita i més quadrada fent diferents proves:
Imatge> Escalar la imatge> Canviar la mida de la imatge
L’hem de retallar anant a:
Imatge> Tamaño del lienzo> Establir mides
Tenint la imatge més petita (en aquest cas 600x600), la guardem a l’ordinador, controlant la qualitat de la imatge. La comprimirem perquè no s’expandeixi. Farem el mateix amb les altres tres fotos que hem descarregat.
Posarem les 4 imatges juntes, com si estiguessin en una de sola. La guardem com a “Composició” o “4imatges” i la guardem en PNG (recordem que guarda la imatge en diverses tapes).

WINDOWS MOVIE MAKER Amb aquest programa farem un vídeo de totes les fotos que hem comprimit i editat al programa anterior (GIMP). Hi posem la durada que ens convingui per a la presentació anant a “Edita> Durada”.
Amb aquest vídeo li posarem música. Afegeix>Música.
I hi posem diferents animacions perquè les fotos entrin de maneres diferents.
Als efectes visuals podrem donar-li diferents tocs a les nostres fotografies.
Per a treure l’animació, clico la foto en la que li vull treure, vaig a inici i cliquem a eliminar animació. Per a posar-hi text a la pel·lícula utilitzarem a inici una de les tres opcions de “Títol”, “Llegenda” o “Crèdits”.
Afegirem també el vídeo de mostra de l’ordinador. Guardarem el projecte de Movie Maker, desant la pel·lícula a definició estàndard (a Inici).

Per finalitzar, pujarem el vídeo a youtube.

Audacity

A la sessió de GITIC d’avui, hem dedicat el principi de la classe a mirar tres presentacions de les nostres receptes a “Prezi” de diferents alumnes. Els hem comentat entre tots, exposant les nostres idees i suggeriments.

Hem mirat un vídeo de “Com preparar un Nesquik?”, del qual n’hem agafat idees pel nostre pròxim Prezi.

Un dels “prezis” ha sigut el meu, i me n’he adonat que a casa em semblava que estava millor fet. M’ha semblat interessant mostrar-lo per tal de veure errors i canviar-los més endavant.

Seguidament, obrim un programa d’audio: l’Audacity.

Amb aquest editor d’audio podem posar veu dins de música, retallar cançons i barrejar-les, canviar les veus, etc.

Primerament, importem una cançó a Audacity (Projecte > Importa audio) i retallem una part de la cançó (la que no vulguem, l’agafem: edita > elimina ,i ens quedarem amb la part que volem). Per posar-li un començament a la cançó, subratllem el tros que volem de principi i anem a efecte > Fàding d’inici

Pugem una altre cançó a Audacity. Perquè les dues no sonin de cop, canviem el volum al cantó esquerre de la barra de música.

Per ajuntar les dues cançons i fer un “muntatge” anem a Projecte> nova pista estereofònica

Anem agafant els trossos de cançons que volem, (EDITA> copia, EDITA> enganxa) i anar barrejant.

A l’ordinador per instal·lar/configurar un micròfon: Altavoces à dispositivos de grabación à micrófono > niveles/ personalizar> amplificación de micrófono

Perquè Audacity reconegui el micro hi ha dues maneres. Una seria editant les preferències de l’Audacity:

-          Edita> Preferències de l’Audacity>Dispositiu reproducció> asignador de sonido microsoft

-          Edita> Preferències de l’Audacity> Dispositiu enregistrant> micrófono

-           Edita> Preferències de l’Audacity>Canals>2

Fem una nova pista d’àudio gravant les nostres pròpies veus i ajuntant-les amb una cançó.

Guardem la creació en format mp3: menú> fitxer> desa el projecte

-          Exportar> guardar amb un altre format> mp3

Per canviar el format d’una creació, anem a edita> preferències de l’audacity> formats de fitxers.

El format wap, és el format d’audio comprimit (típic dels cd’s).

Un lloc on penjar els nostres audios seria el www.goear.com (ho podem trobar al blink de blanquerna).

El GIMP, és un programa equivalent al photoshop, sense haver de pagar.

Entrevista Guillermo Orozco i anuncis

La classe del dia 14 d’octubre va consistir en mirar un vídeo d’una entrevista a en Guillermo Orozco sobre la comunicació audiovisual. Aquest senyor, és un professor d’Universitat a Guadalajara (Mèxic). Em va semblar molt interessant la conferència per la seva claredat i espontaneïtat explicant les coses. Diu que, l' educació per als mitjans no depèn només d'una sola entitat, sinó que ha de ser un conjunt d'elles. Els principals han de ser l'escola i la família i en segon lloc els mitjans de comunicació.
Després de prendre apunts d’aquest vídeo, hem mirat dos anuncis de televisió i ens hem fixat en les maneres d’actuar de les persones i si són educatives pels nens o no. El primer anunci, era de “Galerias Preciado”. El primer cop que te’l mires és simpàtic de veure, però, l’Imma ens ha fet veure el paper del professor a l’anunci, i és veritat que no m’agradaria estar a la seva pell en aquell moment.

El següent anunci, eren dos consecutius del cotxe de la marca Seat Altea, per fixar-nos en el detall que segueixen com una historieta (amb el porquet, que al segon anunci és el que, al primer, s’ha quedat sol a la carretera).

Centrant-nos en el segon anunci (és a dir, l’últim que ha sortit a la televisió) ens hem fixat en com son les llums, que hem descobert que també ajuden a l’hora de voler vendre, com és la família que s’hi veu reflectida, la música, el color dels cotxes, els logos...

Així com les cançons del dia anterior, també m’ha semblat molt interessant la manera de fer la classe, ha sigut ràpida i molt entenedora. 

Cançons i poesies visuals

En aquesta classe, ens hem dedicat a escoltar profundament diferents tipus de cançons i els sentiments que ens transmitien. Cançons molt diferents:
- El gripau blau, de Ara va de bo
- Lila, de Whisky'ns
- Pedro Navaja, d'en Gato Perez
- Com un puny, d'en Raimon
- Nit de Sant Joan, d'en Jaume Sisa


Totes i cada una d'elles transmetien diferents sentiments i pensaments. Algunes tranquil·litat, d'altres emoció, esperança... però totes tenien en comú que eren descriptives d'alguna cosa o persona.
Aquesta part de la classe m'ha agradat molt, pel fet que he aprés detalls que amb la teoria no s'aprenen, a part de ser la classe molt més divertida.


També hem aprofitat l'estona amb poesies visuals d'en Joan Brossa a Internet.

Característiques del text

En aquesta sessió, vam tractar la teoria de les característiques del text. Vam enllaçar els apunts amb una síntesi prèviament feta a casa, relacionat amb el codi oral i l’escrit que al final de la classe li vam lliurar a l’Imma.

Així doncs, les característiques del text poden ser:

- Descriptives, que analitzen i expliquen el funcionament d’algun aspecte lingüístic. (coherència, cohesió i adequació)

- Prescriptives, que determinen normes d’ús.

(correcció i estil)

Article del llenguatge i les llengües i les habilitats lingüístiques

La següent sessió va tractar de dues parts. D’una banda, hem llegit un article de l'autor Tuson, del llenguatge i les llengües que se’ns havia lliurat el dia anterior. Aquest article ens explica què és i en quins elements es basa la definició de llenguatge, i la seva utilitat per comunicar-nos. S’han anat llegint els punts en veu alta entre tots els voluntaris, i hem anat posant en comú les idees de cada punt. Així hem pogut complementar els nostres apunts, que un cop acabada la síntesi, se li ha entregat a l’Imma.

Més tard, hem fet teoria sobre les 4 habilitats lingüístiques:

-          Llegir, que és el procés mitjançant el qual es comprèn un text escrit.

-          Escriure, un procés mitjançant el qual es produeix un text escrit significatiu.

-          Parlar, és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent i clara, amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

-          Escoltar, és comprendre un missatge a partir d’engegar un procés cognitiu (del cervell) de construcció de significat i d’interpretació d’un missatge o discurs pronunciat oralment. 

Autodescripció + article "Descriure Escriure"

La tercera classe s’ha centrat en fer un autoretrat d’unes 15 línees descrivint-nos com nosaltres volguéssim.

Seguidament, hem entregat els nostres textos a l’Imma i ella ha repartit aleatòriament un text a cadascú per llegir-nos el d’una altre persona, sense saber qui és. Hem hagut d’escriure 5 adjectius per a la persona del text i hem intentat esbrinar qui era.

Així, la gent que cregués interessant l’autoretrat que tenia entre les mans, l’ha llegit a la classe. Els altres hem opinat els adjectius i n’hem posat d’altres, i els autoretratats llegits, si volien podien dir qui eren i perquè l’havien escrit d’aquella manera. 
Per finalitzar, hem entregat la síntesi de l'article "Descriure Escriure" de l'autor Cassany, publicat el 1987 a Barcelona. Tractava les característiques contextuals i textuals (canal oral, canal escrit) i dos autors que han estudiat la relació que s’estableix entre aquests dos codis. Un d’ells és l’Estatus de l’escrit, creat per Vigner i Scinto.