La descripció

La descripció és un mode d’organització del discurs que descriu lingüísticament tots els aspectes de la realitat (persones, animals, objectes, sentiments, etc.). Podem distingir entre la descripció objectiva i la subjectiva. La diferència entre ambdues és que la descripció objectiva manté una actitud imparcial i es limita a descriure amb precisió i objectivament. D’una altra banda, a la descripció subjectiva l’autor deixa reflectit el que li suggereix personalment.

Per a descriure hem de tenir en compte diferents tècniques descriptives:

- Els sintagmes nominals àmpliament adjectivats

- Els verbs en present o imperfecte d’indicatiu

- Les paraules que descriuen impressions sensorials

- La terminologia

- Les definicions

- Les enumeracions

- Els recursos expressius (comparacions, metonímies, personificacions, al·literacions...)

La competència comunicativa i tipus de fal·làcies i arguments

La competència comunicativa la definim com la capacitat d’utilitzar una llengua i el seu coneixement a partir d’experiències socials, motivacions i necessitats. Té diversos components els quals tots s’han de dominar: la gramàtica (domini del codi lingüístic), la sociolingüística (domini de la situació comunicativa), la discursiva (domini de la producció i interpretació de diferents tipus de discursos) i l’estratègica (domini de la comunicació verbal i no-verbal).

Una cosa que vaig aprendre amb el full que ens va donar l’Imma és que la competència comunicativa  pot manifestar-se als sistemes primaris (que són els de la comunicació quotidiana) i als sistemes secundaris (els de major elaboració i complexitat).

D’una altra banda, a classe hem parlat dels tipus d’arguments i fal·làcies que hi ha. Els arguments poden ser de caràcter contextual (de causa i conseqüència, d’autoritat, del model o del benefici) o destinats a fomentar l’estructura de la realitat (a base d’exemples o comparacions i metàfores). Les fal·làcies, que es relacionen amb els arguments pel fet de ser un error de raonament, poden tractar-se de desqualificacions personals, la demagògia, basar-se en l’abús de poder o la falsa causalitat, etc. 

Com parlar bé en públic

"Com parlar bé en públic" és un llibre de Joana Rubio i Francesc Puigpelat de l’editorial la Butxaca. Després de la lectura d’aquest, vam haver de fer un resum per entregar-li a l’Imma amb totes les tècniques que ens poguessin ajudar a ser millors oradors.

Comença amb una visió molt positiva dient que tothom pot aprendre a parlar en públic. Tot seguit, explica com haurien de ser el llenguatge oral i el corporal per tal de fer-ho excel·lentment. La informació visual pot esdevenir un suport molt eficaç per a la paraula i el gest. Però sobretot, et recorda la importància de fer un guió abans de parlar en públic, un esquema del que vols dir i a on vols arribar. També menciona que la introducció i la conclusió és on la gent més escolta i per tant han de servir com una mena de resum per a que quedi ben clar del que es parlarà i a on s’arribarà.  

I per finalitzar explica com hauria de desenvolupar-se un discurs oral i exposa diferents exemples de situacions comunicatives per a no confondre’ns.

Personalment penso que és una mica avorrit pel fet de ser tant teòric, tot i que no es fa gaire pesat ja que tot el que diu ho pots posar en pràctica. De fet, després ens ha servit per a fer diferents exposicions a classe com podrien ser les taules rodones, la recitació, el territori, etc. 

Preparació de l'exàmen

L'examen constarà de dues parts: una amb accés a Internet i una altre sense.

La primera estarà centrada en demostrar que tant amb el mapa conceptual com amb el blog hem utilitzat per fer-ne apunts: "digues en quantes entrades del teu blog has fet servir eines de Gitic. Dona'm l'enllaç de diferents entrades de GITIC en les quals ho demostris (ensenyar etiquetes)".

"Diga'm les adreces del blink/blog que parlen sobre [...]"

"Quines accions has hagut de fer per posar una etiqueta"

La segona part es tractarà de relacionar de manera reflexiva alguns conceptes a través del Microsoft Word (ex: "Redacta un paràgraf en el que es relacioni de manera coherent els conceptes següents: [...] web 2.0, cloud computing (núvol on es guarden els documents: prezi, documents de google, etc), publicar, marcador, document, delicious" -> s'haurien de mirar a quines categories pertany cada concepte. Tipus de resposta inductiva o deductiva. )

Per tal de preparar l’examen de GITIC, he fet un mapa conceptual:

Metàfores

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
En aquesta situació, l'ordinador explica els continguts amb una presentació, document de text, vídeo... D'aquesta manera, substitueix al mestre alhora d'explicar. A més, l'ordinador, és capaç de fer el mateix que el mestre, és a dir, a formular preguntes relacionades amb els continguts de l'assignatura. De la mateixa manera, és capaç de captar la resposta del nen i dir si aquesta és correcta o incorrecta (avalua la resposta del nen).
Si aquest nen sap contestar aquesta resposta pot passar a l'altre activitat, l'ordinador és capaç de personalitzar el procés d'aprenentatge del nen conduint el nen a través de les seves respostes cap a unes activitats més fàcils o més difícils.
D'aquesta manera, és fàcil comprovar que un mestre amb una aula amb 25 nens no pugui personalitzar els processos d'aprenentatge, en canvi, d'aquesta manera és possible.
Cal dir també que en determinades situacions és més convenient no utilitzar els ordinadors, ja que hi han continguts que no són adients per a treballar amb aquests programes.
Gràcies a diferents programes es permeten fer aquestes activitats.
Hi ha un programa JClic, que és una manera paradigmàtica de fer que l'ordinador esdevingui el tutor dels infants. És un lloc on diferents mestres han publicat activitats elaborades per ells.
En aquest programa hi trobem 1286 projectes. Podem triar l'àrea, l'idioma, el nivell, i així ens apareixeran els diferents projectes relacionats amb aquestes dades. Podem des de el navegador mateix visualitzar aquesta activitat o la podem descarregar (primer de tot descarregant el programa JClic). També ho podem compartir al blog, facebook...
Poden tenir text, àudio, vídeo.. són molt interessants. Aquest programa registra els intents i els encerts de cada activitat, a partir d'aquest percentatge, l'ordinador és capaç de saber els encerts del nen i fer-li tornar a repetir l'activitat o avançar a d'altres.
Alhora de fer un JClic, hi han dos processos principals: triar quines activitats necessito i en quin ordre vull que apareguin, d'aquesta manera pots graduar el nivell de dificultat de l'aprenentatge. Hi ha molts tipus d'activitats diferents.

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
En aquest cas, és l'alumne qui dirigeix l'ordinador.
Es basa en el constructivisme (concepció pedagògica), parteix de que el nen interactuant amb el seu entorn construeix coneixement. De la mateixa manera, que hi ha una interacció amb l'ordinador, d'aquesta manera, construeix el seu coneixements.
Si el nen domina la màquina pot anar resolent els problemes per ell mateix.

L'Scratch és un programa que segueix la concepció constructivista, on el nen mana ordres en aquest programa i així crea una interacció amb aquest personatge, vídeos... El nen pot programar com arribar a fer per exemple un dibuix. En aquest programa hi han projectes dissenyats per mestres, joves, grups...
Ens trobem en una comunitat de nens o gent gran de tot el món, podem veure les visites que han tingut aquests projectes, els marcadors (la gent que l'ha agafat per utilitzar-lo), les versions millorades d'aquest activitat, el nombre de persones que els hi agrada... Ens trobem davant d'una web 2.0.
Entren en el programa Scratch i en ell podem programar les accions que pot portar a terme la figureta, en aquest cas, el programarem perquè ens digui: Hola!. També el programarem perquè vagi cap a una direcció, els passos que volem que es mogui, podem afegir sons...

La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
En nen utilitzant l'ordinador aprèn els continguts sense que aquest li expliqui. El mestre no li explicaria al nen cap idea, sinó que el nen aprèn a partir de la interacció amb simuladors, i a més l'aprenentatge que fa és un aprenentatge de descoberta, ja que és una reacció causa-efecte. El nen sap que depèn del que faci passarà una cosa o una altre. Relaciona conseqüència amb causa i a partir d'aquí va aprenent.
D'aquesta manera, aprenen maneres de solucionar problemes.

La metàfora de la  caixa d'eines: l'ordinador com a eina
L'ordinador és una eina de treball que permet escriure, gravar àudio, editar vídeo, imatges...
Hem de buscar activitats adients per les possibilitats dels nens (interfície), programes més senzills.
Hi ha un punt en el que el nen comença a fer la feina de manera eficaç, d'aquesta manera, es comprova que la feina és farà d'una manera més ràpida i eficient que si no s'utilitzés aquesta eina.

Entrevista a Marc Prensky

Aquest vídeo del programa “Redes” protagonitzat per l’entrevistador Eduard Punset i l’entrevistat Marc Prensky tracta sobre el concepte de la informàtica a l’hora d’estudiar. En Marc Prensky (especialista en videojocs i aprenentatge) defensa que els videojocs no tenen tants inconvenients com diu la premsa. Tot el contrari: és una forma de diversió que ens dóna alegria i plaer el qual té normes que s’han de complir. Això fa que ens presenti les conseqüències dels nostres actes, i la recompensa de fer-ho bé és passar de nivell. Sense adonar-te’n, jugant a videojocs pots adquirir paciència, coordinació, reptes, disciplina...

Durant l’entrevista, hi ha diferents intervencions de directors de diverses escoles (Imma Marín, Alfonso Fernández) els quals també estan a favor d’utilitzar la tecnologia a l’hora d’aprendre, sobretot des de ben petits perquè han nascut coneixent i tenint a l’abast tot aquest món tecnològic i s’ha d’aprofitar.

Per finalitzar, Marc Prensky conclou l’entrevista dient que els professors han de ser una eina per educar als nens cap al s. XXI i per un futur incert.

Competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologia

Competència digital

El conjunt de competències relacionades amb el coneixement i ús de la tecnologia rep el nom de competència digital i el procés d'adquisició de les mateixes s'anomena alfabetització digital (i el seu desconeixement dóna lloc a l'analfabetisme digital).

A la Universitat, la competència digital facilita de diverses formes el procés d'ensenyament i aprenentatge. L'estudiant, amb el suport de les TIC, podrà gestionar millor la informació i comunicar-se amb els docents i amb altres estudiants per aprendre, treballar col·laborativament i transformar aquestes interaccions en coneixement.

Competència digital del mestre

Per a ser mestre, caldria afegir a la competència digital general competències específiques de caire didàctic que habilitin l'educador per emprar la tecnologia per ensenyar i per ajudar a aprendre.

Documents de referència

Per la seva rellevància i actualitat es podrien destacar UNESCO i ISTE:

a) UNESCO

Segons el document de la UNESCO sobre les competències digitals, hi ha tres nivells d'aprofundiment que han d'adquirir els docents pel que fa a l'ús de les TIC.

1. Nocions bàsiques: Els docents han de ser capaços de:

• Conèixer el funcionament bàsic del maquinari i programari, programa de comunicació, programa de presentació, recursos web, etc.
• Utilitzar les TIC durant una classe a gran grup, a petit o amb alumnes individualment.
• Tenir les competències i coneixements tecnològics necessaris per saber utilitzar els recursos penjats a la xarxa. D'aquesta manera també podran ampliar el seu coneixement sobre les noves tecnologies.

Aquest primer nivell de competència digital el relacionaria amb l'eina dels Documents de Google. Aquests són una eina bàsica en l'elaboració de treballs o presentacions ja que, a part de ser online i ser guardats al "núvol" cosa que ens permet obrir-los des de qualsevol ordinador sense necessitat d'un pendrive, també poden ser editats per diversos usuaris al mateix temps.

2. Aprofundiment de coneixements: Els docents han de:

• Conèixer aplicacions i instruments específics.
• Ser capaços d'utilitzar xarxes de recursos per ajudar als estudiants.
• Saber utilitzar les TIC per crear i supervisar el treball dels seus alumnes.
• Tenir competències per tal d'entrar dins les xarxes de recursos i comunicar-se amb els seus companys i experts.

Aquest segon apartat el relacionaria amb el Blog. Mitjançant el blog, el mestre pot crear una blogosfera amb els seus alumnes i amb el seus companys i comunicar-se, proposar activitats, explicar experiències, penjar apunts, exercicis, etc.

3.Creació de coneixements: Els docents han de:

• Saber fer ús de les TIC per fomentar les competències dels alumnes.
• Desenvolupar un paper de lideratge en l'el·laboració a la seva escola d'una comunitat basada en les noves tecnologies.
• Tenir una motivació i experimentació en el seu procés d'aprenentatge de les TIC.

b) ISTE

La ISTE ha publicat dos documents que recullen respectivament les competències que haurien de tenir els docents i les dels estudiants:

• Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents. Segons aquestes normes els docents haurien de ser competents en:

Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants

Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis

Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital

Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat

Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge

Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants

Creativitat i innovació

Comunicació i col·laboració

Investigació i fluïdesa en l'ús de la informació

Pensament crític, resolució de problemes i presa de decisions

Ciutadania digital

Funcionament de la tecnologia i conceptes